Faré una breu ressenya de qui és don Nacho Carbó Espinosa. Aquest noi viu a Alcañiz, deu tenir uns
trenta anys, fa cara de bon noi i té un perfil al Facebook on diu que sap
parlar (acollòna’t!) “español, espanglish
i Inglés medio”. A més li agrada Tauromaquia, una pel·lícula que es diu “Te creo, pero mi ametralladora no!” i “Gladiator”. Té un blog on hi escriu de
tan en tan que es diu “el alcañizano”
i , en una estranya el·lipse hiperbòlica adorna els seus articles amb el
repicar dels tambors de la Setmana Santa. És del Madrid i per a ell els del
barça són “infieles”. No he pogut, o
sabut, trobar si té alguna mena d’estudis i actualment és, “concejal de Medio Ambiente del Ayuntamiento
de Alcañiz” pel PP. Escriu regularment al diari local La Comarca articles d’opinió. Aquests textos són normalment per a
afusellar els altres, al govern quan governen als altres, o bé auto-lloar-se
sense embuts. Deu ser un exemple del jove espanyol, de dretes, anticatalà i
partidari del “aragonés oriental”.
Don Nacho Carbó
ens dóna la solució, a La Comarca del dia 22 de juny, als problemes de
l'economia espanyola: consumir responsablement. A veure, si després de pagar
les despeses impenitents (lloguer, hipoteca, aigua, gas, electricitat ...) que
ens deixen el compte corrent en blanc, ens queda alguna cosa, encara hem de
menjar, amic. Com anem a consumir? Després de la reducció de salaris, de la
pujada dels medicaments, autopistes, transport públic, ara els mags del Govern
ens paujaran l'IVA de la sal. I encara don
Nacho vol que consumim responsablement. Home, em sembla una solemne presa de
pèl. Si a més té la sort de ser català i pagar l'euro per recepta, el cèntim
(cèntims) sanitari sobre la benzina, la pujada de la universitat (65%), etc., etc.
doncs vés fent comptes. Ah! No ens oblidem dels aturats.
De vegades a un li dóna la sensació que és un pobre imbècil
que no s'adona de res: a gastar, ximples, a gastar, que així sortirem de la crisi!
La veritat, a vegades més val estar calladet i no dir bestieses.
Amb testes pensants com la de la botiguera (francament, dubto
que existeixi) de don Nacho estem
arreglats. Per cert, encara no he sentit piular al tal don sobre el problema de la mineria al Baix Aragó. Potser, només potser,
si es solucionés els miners podrien "consumir responsablement".
