El titular que recullo del web
del 324.cat és aquest: “El fiscal podrà
retirar la tutela als pares que no portin cadireta al cotxe”. Està bé.
Voler protegir els menors sempre està ben vist. Passa que hi ha proteccions que
maten, com aquesta que el senyor fiscal de Seguretat Viària, Bartolomé Vargas,
proposa. Crec que un progenitor que hagi estat negligent en la protecció dels
seus fills, mereix un càstig exemplar: multa i, si convé presó. Ara, prendre-li
la custòdia del fill? Això em sembla indigerible, greu.
És sempre la presumpció de culpabilitat pels pobres, contra
la d’innocència. Se suposa que el progenitor que no compleix amb una normativa
legal de seguretat, és un assassí en potència del seu fill. En la meva
candidesa, penso que ningú no desitja la mort d’un fill i cal ser conscient que,
si aquesta succeeix, el dolor és immens. La pèrdua de la pàtria potestat és
gairebé la mort “legal” del fill. I tot això en bé del menor, en teoria; perquè
on anirà a parar el nen, a una institució pública d’aquestes que fabriquen
genis de la convivència? A rodolar d’una família d’acollida a una altra durant
els anys dèbils?
Em
sembla que cal pensar bé, amb profunditat, les conseqüències de la introducció
d’una norma tant dràstica i tant castradora. I, sobretot, cal acceptar d’una
vegada que el sol fet de viure és un risc; ho era a la prehistòria quan un lleó
se’t cruspia cru, i ho és ara quan sortim a la carretera, on un borratxo cretí
ens pot llevar la vida. La nostra o la del nostre fill.Publicat a La Vanguardia del dia 9 de juny de 2012.
