dijous, 7 de juny de 2012

I què en faran dels nens “desemparats”?


El titular que recullo del web del 324.cat és aquest: “El fiscal podrà retirar la tutela als pares que no portin cadireta al cotxe”. Està bé. Voler protegir els menors sempre està ben vist. Passa que hi ha proteccions que maten, com aquesta que el senyor fiscal de Seguretat Viària, Bartolomé Vargas, proposa. Crec que un progenitor que hagi estat negligent en la protecció dels seus fills, mereix un càstig exemplar: multa i, si convé presó. Ara, prendre-li la custòdia del fill? Això em sembla indigerible, greu.
És sempre la presumpció de culpabilitat pels pobres, contra la d’innocència. Se suposa que el progenitor que no compleix amb una normativa legal de seguretat, és un assassí en potència del seu fill. En la meva candidesa, penso que ningú no desitja la mort d’un fill i cal ser conscient que, si aquesta succeeix, el dolor és immens. La pèrdua de la pàtria potestat és gairebé la mort “legal” del fill. I tot això en bé del menor, en teoria; perquè on anirà a parar el nen, a una institució pública d’aquestes que fabriquen genis de la convivència? A rodolar d’una família d’acollida a una altra durant els anys dèbils?
Em sembla que cal pensar bé, amb profunditat, les conseqüències de la introducció d’una norma tant dràstica i tant castradora. I, sobretot, cal acceptar d’una vegada que el sol fet de viure és un risc; ho era a la prehistòria quan un lleó se’t cruspia cru, i ho és ara quan sortim a la carretera, on un borratxo cretí ens pot llevar la vida. La nostra o la del nostre fill.


Publicat a La Vanguardia del dia 9 de juny de 2012.