Segons el diccionari de l’IEC, escalfabraguetes és: Persona que es complau a excitar-ne
sexualment una altra sense consentir, després, a satisfer-la. Doncs això és
el què en penso de la carta de la Rosamaria Cendrós a La Vanguardia del dia 27
de juny.
Si creu que el senyor Adelson és un bonifaci, una ong de l’economia
o un altruista vocacional s’equivoca. Aquest home ve aquí a fer negoci amb els
pobres, aprofitant una situació de necessitat del país per comprar al millor
preu. I com que no s’està de res, pretén, a més, modificar les nostres lleis
per a adaptar-les a les seves necessitats (no sempre confessades). De debò algú
es creu que es crearan quantitats ingents de lloc de treball?
El senyor Adelson és l’exemple de l’escalfabraguetes social,
que promet l’”oru i el moru” per, al
final, arranar-ho tot i malmetre el país i la seva imatge només pel lucre
personal. Rés de “volar alt i molt més alt”: Eurovegas només ens enlairarà a l’alçada
del vol d’una gallina per caure com ella vulgarment, en un aterratge tortuós,
ruïnós.
Per acabar, el fet de que una patum de la cuina virtual i
del minimalisme gasós del menjar, com és el mateix Ferran Adrià, digui que ell hi col·laborarà
no és garantia de res. Fotut favor que ens fa; calladet estaria millor. Un
altre escalfabraguetes, vaja.
