dijous, 28 de juny de 2012

Si jo sóc un picapits, ella és una escalfabraguetes


Segons el diccionari de l’IEC, escalfabraguetes és: Persona que es complau a excitar-ne sexualment una altra sense consentir, després, a satisfer-la. Doncs això és el què en penso de la carta de la Rosamaria Cendrós a La Vanguardia del dia 27 de juny.
Si creu que el senyor Adelson és un bonifaci, una ong de l’economia o un altruista vocacional s’equivoca. Aquest home ve aquí a fer negoci amb els pobres, aprofitant una situació de necessitat del país per comprar al millor preu. I com que no s’està de res, pretén, a més, modificar les nostres lleis per a adaptar-les a les seves necessitats (no sempre confessades). De debò algú es creu que es crearan quantitats ingents de lloc de treball?
El senyor Adelson és l’exemple de l’escalfabraguetes social, que promet l’”oru i el moru” per, al final, arranar-ho tot i malmetre el país i la seva imatge només pel lucre personal. Rés de “volar alt i molt més alt”: Eurovegas només ens enlairarà a l’alçada del vol d’una gallina per caure com ella vulgarment, en un aterratge tortuós, ruïnós.
Per acabar, el fet de que una patum de la cuina virtual i del minimalisme gasós del menjar, com és  el mateix Ferran Adrià, digui que ell hi col·laborarà no és garantia de res. Fotut favor que ens fa; calladet estaria millor. Un altre escalfabraguetes, vaja.