Gloriosa portada la del diari La Razón, baladrer del PP a la capital del regne d’Espanya. Mentre
Itàlia es posa a la boca dels mercats, “al
borde del precipicio” diu el titolista, els espanyols guanyaran 4,4 milions
d’euros l’any a càrrec del compte de resultats de la banca intervinguda. No, si
encara hi farem negoci! Oti tu, això sí que val la pena: t’endeutes com un
borratxo (fixeu-vos que a baix hi ha un anunci de la ginebra Martin Miller's London Dry Gin),
hipoteques el país sencer i encara t’ho paguen a mig milió d’euros l’hora,
mentre et fots del veí i li fas pam-i-pipa. Per descomptat, ETA continua essent
el mal pitjor.
De veres que és indignant que el periodisme caigui tan baix
donant titulars com aquests. Ja no em val allò de l’obediència deguda: el diari
paga, però el periodista escriu i si no hi hagués periodistes que escrivissin per
diaris desinformadors, barruts i mentiders, aquesta mena de mitjans no
existirien. Escriure per La Razón, no
és es problema d’ideologia, sinó d’ètica professional.
Així ens va tot. Els directors de sucursals bancàries van col·locar
participacions preferents perquè els seus superiors els ho exigien, però
cobraven els seus bons incentius per cada venda que feien i ara ens diuen que
ho feien de bona fe, pensant que així ja es justifiquen. Els periodistes fan
igual: el diari em paga i, per tant, escric allò que em manen, és qüestió d’obeir
i no perdre la hisenda.
Sempre he defensat, i defensaré fins on pugui, la
independència de l’individu com a arrel i component bàsic de la organització
social. Cada vegada que retallen drets individuals, capen sense remei la
possibilitat de discrepància independent i, amb això, la possibilitat de canvi
i la capacitat d’evolucionar cap a nivells superiors de bé comú. Per això, com
a individu, no tinc dret a renunciar a principis elementals de llibertat
excusant-me en un suposat deure de lleialtat malalta. A mi no em val i als
periodistes tampoc els hauria de valer. Ens hem de fer responsables dels
nostres actes com a persones lliures i, solament des d’aquesta actitud, és que
millorarem les nostres actituds i aptituds socials.
No hi ha dret a portades com aquesta, on el periodista
indueix a pensar que encara en traurem quartos de la desgràcia dels altres. M’agradaria
saber què en pensen a Alemanya, o a França, d’aquesta mena de titulars. Ahir,
el Màrius Serra ho descrivia utilitzant un titular de la revista Time: “You say tomato, I say bailout: how Spain agreed to be rescued”, “tu digues tomàquet que jo diré rescat: de
com Espanya entén la intervenció”. Però
això a La Razón tan se’ls en fot:
ells són carpetovetònics recalcitrants, espanyols fins al moll de l’os i Europa
els importa una llufa.
