Responsabilitats

Ja fa dies que sento parlar de responsabilitat. La responsabilitat que demanen els polítics, i d’altres actors socials, al poble per enfrontar les mesures econòmiques extremes que ens proposen. En aquest cas, responsabilitat vol dir: accepteu les nostres mesures perquè són les úniques; no protesteu gaire, o gens; no sortiu al carrer; accepteu una reforma laboral que fa somriure als patrons, etc. Em sona a d’altres temps.

A tots ens demanen responsabilitat. Però quina ha estat i és la nostra responsabilitat? Jo mateix m’he passat trenta anys treballant, pagant els meus impostos, reciclant, circulant a 80 km/h, posant filtres ignominiosos a les aixetes de casa, pagant els serveis públics cars, cotitzant a la seguretat social, suportant reduccions del sou, estalviant, pujant un fill sense ajuts, pagant la universitat, pagant la mútua... i així anar fent. També he ajudat als meus conciutadans, he participat en projectes de la comunitat, he fet la feina ben feta, he usat poc els serveis sanitaris, no he abusat de la cosa pública i he respectat el comú de tots. Cert és que no sempre ho he aconseguit i alguna vegada m’he saltat els 80 o he gastat un mica massa d’aigua, però en general em poso un més que acceptable aprovat en tota la meva responsabilitat. I pregunto: què cony més havia de fer, per ser responsable? Ho dic amb tot l’orgull: jo he complert amb la meva responsabilitat.

Aquesta genteta que ara em demanen ser responsable, ho han estat ells? Han administrat els nostres polítics la riquesa generada pel treball amb responsabilitat? Tenen el dret de demanar-nos, quan no exigir-nos, que siguem responsables?

És solament una pregunta, potser retòrica?