José Mário dos Santos Mourinho Félix, o la desgràcia del Real Madrid

A voltes l’atzar et proporciona imatges que no esperaves veure. Ahir, després de veure una peli i abans d’apagar el televisor, vaig pensar: a veure que fa el Madrid? Veig que guanya al Vila-real 0-1 i que el partit és clarament del líder. Ja tancava quan xiulen una falta a ran d’àrea. Ep! A veure que passa i xuta en Senna i pam!, fa gol. Impressionant. No em vaig fer il·lusions. Vaig pensar que quedava massa partit, més de 10 minuts, i que el Madrid, aculat com tenia al rival, remuntaria. Aleshores es produeixen una sèrie de fets insòlits: Mourinho perd el cap i Sergio Ramos comet una falta amb una violència inaudita. El partit esdevé un caos. Mentre els jugadors del Vila-real s’ho miren astorats, els homes del Madrid, banqueta inclosa, es llencen sobre els àrbitres i els omplen d’improperis: ells solets s’han fet el llit. Qüestions esportives a part, no entenc com es pot tolerar que un equip de professionals que cobra un dineral es comportin de manera tan irresponsable i barroera provocant pèrdues ingents a una entitat com és el Real Madrid. El senyor Pérez va fer un galdós negoci quan va fitxar Mou, a qui el barça havia rebutjat per Pep. Són les gangues de jugar a la contra.