Algú recorda els fundadors d’aquest grupuscle polític? Allà
pel 2006, membres del Foro Babel, intel·lectuals
d'esquerra contraris a la política de normalització lingüística, va proclamar
el seu manifest. Hi havia Albert Boadella, Francesc de Carreras, Félix de Azúa,
Arcadi Espada i Xavier Pericay. On són ara tots aquells
venerables dinosaures? No crec ni que es dignin a militar a Ciutadans.
Senzillament, com a progenitors immorals, després del part, van abandonar la
partera deixant el seu fruit en mans de gestors arribistes i trepes, entre els
quals va destacar l’Albert Rivera, antic militant pepista. Ja aleshores vaig escriure sobre la retirada d’aquells
excelsos fundadors i vaig fer de profeta: la vaig clavar. Ara, qui fa de
profeta és el senyor Rivera i ens diu que el nostre sistema d’ensenyament té
els dies comptats. I ho fa amb el desvergonyiment que proporciona la ignorància
i l’estultícia de la seva joventut estúpida, de la seva ambició política i,
perquè no, des del seu odi profund al poble de Catalunya. Ja no em queda res
més per pensar que hi ha mala fe, no en les paraules, que fóra disculpable
atenent la ignorància, sinó en el pensament. I no descontextualitzo: el senyor
Rivera ha dit el què ha dit i prou.
Per acabar-ho d’adobar, només cal escoltar les declaracions
de la senyora Consuelo Santos Neyra al Matí de Catalunya Ràdio, comparant el tracte
que es dóna al castellà amb el que rebien els negres dels anys setanta als
EEUU. Cuca Santos, madrilenya, 42 anys, militant del PP té la barra de dir que
la seva actitud no és política i presumeix de tenir el nivell A de català (és
el primer que diu a totes les entrevistes). El nivell A són les beceroles de la
llengua i no contempla l’expressió escrita. La senyora Cuca diu que “no habla catalán porqué no se
siente cómoda”. Aquest és el sostre d’aquests paladins de la
justícia.
Però tornem al senyor Rivera, aquell a qui “no le importa qué lengua hablas”, el profeta de la llengua.
Les seves paraules són ofensives per mi i per tots aquells que vam haver
d’aprendre la nostra llengua materna a la clandestinitat. Que potser no sap que
escriure Vic en lloc de Vich era pena de clatellada i presó?
Pobre
senyor Rivera. Em permetré una petita llicència amb la frase de Francesc Pujols:
“La llengua catalana rebrota sempre i
sobreviu als seus il·lusos enterradors”. No es faci il·lusions don Albert,
no es faci il·lusions. Per molt despullat que vagi, se li veu la ploma.