Els amics periodistes de TV3 continuen amb el seu mal gust i
la imitació permanent de la caverna mediàtica madrilenya. Potser a ells els fa
molta gràcia, però a mi no gens. Ben al contrari el gest em sembla una
cretinesa imperdonable. Així també ho expressa Ramon Solsona al seu article
d’avui a La Vanguardia. L’incombustible Xavier Valls continua empastifant
el periodisme d’esport català amb acudits sense gràcia. Ja sorprèn que en molts
programes es dediqui més temps als rivals que no pas als equips propis.
Ja fa
temps que predico contra les maneres poc serioses que practiquen des de Esport
Club. La mofa indiscriminada, a més, no contribueix gens a calmar uns ànims que
ja estan prou exaltats, que fa altra cosa que establir una competició inútil,
estèril, que no fa altra cosa que posar-los a l’alçada d’aquells a qui critiquen,
això sí “sense acritud” com deia ahir el senyor Valls. No caldria reflexionar
una mica i deixar-nos de cançonetes insultants, d’imitacions sense solta i anar
a la nostra? Amb tot ens ha de passar que necessitem enfonsar el contrari per
poder treure el cap a fora? Em sembla que no és manera. Algú haurà de posar un mesurador de l'estupidesa.