Hi ha, resumint, dues menes de rotondes: les petites i les
grans. Les de diàmetre petit són inútils perquè no deixen espai a la maniobra;
les útils són les grans, que permeten les incorporacions i sortides amb la
superfície suficient com per no entretenir el tràfic i aportar seguretat. Fins
aquí bé, però quan la rotonda deixa de ser gran i es converteix en enorme la seva
inútil fastuositat és manifesta. De primer, la rotonda no era més que una plaça
al voltant de la qual els conductors miraven d’endevinar, en un amena de joc,
la sortida adequada. De mica en mica, ministeris i ajuntaments van anar
transformant la seva funció merament ordenadora en una mena de galeria
d’exposicions artístiques de la mena més diversa. Autèntics i mastodòntics
espantalls ha aparegut per les carreteres del país. D’altres vegades, la
vegetació que s’hi planta és paradoxal: a Osona, prop de sant Hipòlit, de
primer hi van posar palmeres, arbres típics de la regió. Quan algú els va dir
que bé, però que potser a l’hivern la seva salut se’n ressentiria ho van
canviar de seguida: oliveres, també arbres molt propis del país.
Per motius personals visito amb certa freqüència la ciutat
d’Alcanyís. Fa uns anys va començar la construcció del que de bon primer es va
anomenar Ciudad del Motor i que ha
acabat amb el bonic i nostrat Motorland,
per allò de la globalització lingüística. En definitiva, un circuit
automobilístic que per sí mateix ja mereixeria un tractat. Per a facilitar els
accessos a la instal·lació als aficionats, responsables i polítics van prémer
l’accelerador perquè el Ministerio construís la demandada variant, d’altra
banda necessària. Es va aconseguir i, per posar la cirereta al pastís hi van
construir dues rotondes formidables. Són dos cercles de més de 15o m de
diàmetre de terra argilosa i desèrtica al mig dels quals s’hi ha plantat mitja
dotzena de miserables oliveres i, evidentment, dues “escultures” informes de
pare desconegut. En total, cada rotonda significa un recorregut de gairebé mig
quilòmetre, per la qual cosa si un hom les ha de travessar totes dues dona una
volta (mai més ben dit) de més d’un quilòmetre. Quan comences el recorregut,
uns grans rètols indiquen les diferents sortides, però, com que el desplaçament
s’allarga, quan hi arribes ja no et recordes d’on passes i amb cartells tan
aclaridors com “camino” no et
faciliten les coses.
Us
recomano que si aneu per Alcanyís, ni que sigui per curiositat malsana, feu un
volt per aquestes superbes rotondes. La panoràmica circular és espectacular.
Això sí, no us distragueu excessivament: us podríeu trobar encantats, marejats
i esmaperduts en un cercle diabòlic infinit. Rotund!
P.D. Malgrat que he recercat
per tot l’espectre www no he pogut trobar una imatge millor. Prometo que quan
vagi per Alcanyís hi faré una fotografia, panoràmica per descomptat.
