El primer diu (sic): “Respectem
la investigació del cos policial de la Generalitat de Catalunya”. Això ni s’hauria
de dir. Naturalment que ho respecten. Em poden explicar què significaria no
respectar-ho? Quines mesures adoptaria la Federació? Haver de reafirmar aquest “respecte”
no sembla gaire normal.
Segon (sic): “Confiem
en la neutralitat i l'eficàcia judicial per tractar temes sensibles tal com ho
és el cas de l'imam de Terrassa”. Ah! Així el tema sensible és l’imam? Jo
em pensava que era el respecte a les dones el què era sensible. El senyor imam,
amb tot el respecte que pugui merèixer, és una sola persona; en canvi el
col·lectiu femení em sembla molt més important.
Tercer (sic): “...que
aquest cas no sigui un motiu de desprestigi del col·lectiu dels imams que adeqüen
els seus sermons a la realitat
social i cultural del país d'acollida”. O sigui, el pensament
continua essent el mateix, però els imams, en públic, adapten els seus sermons.
És que les admonicions en privat són d’un altre caire?
Tot això es diu en aquest comunicat, però em somou més el
que no es diu. El silenci és clamorós pel que fa a mesures que aquesta
organització prendrà en el futur contra aquells personatges que gosin promoure
la violència i el menyspreu contra qui sigui. Enlloc no s’aprecia la voluntat d’actuar
contra els membres musulmans que gosin transgredir valors que afecten els drets
humans. És aquesta inactivitat, la manca d’actuació el què preocupa.
Perquè
aquesta Federació sigui creïble ha de prendre decisions actives, que
desautoritzin imams i falsos profetes que no fan altra cosa que emmerdar la
convivència. Mentre no sigui així haurem de mantenir comunicats com aquest
entre parèntesi. Sembla talment que no hagin entès res.
