El doctor Fuster diu: “No
som conscients de fins a quin punt som vulnerables”. Ja he dit que la labor
preventiva d’aquest científic és lloable. Però quan vol convertir a cops de
creu, això ja no ho és tant. M’explico: quan algú et dona un consell, l’agraeixes,
reflexiones i prens la decisió de seguir-lo, o no. Si el conseller afegeix que
de no seguir la seva recomanació no aniràs bé, aleshores el consell es
converteix en amenaça, ens irritem i engeguem consell a conseller pel pedregar.
Doctor Fuster, realment creu que no som conscients de la nostra
vulnerabilitat? No som pas necis i és per tenir-nos per ben poc. El què passa
és que no seguim els seus consells i vostè ens renya per no fer-ho? Un elenc de
patums són o han estat pacients seus, i ens els posa com a exemple de la bondat
de les seves admonicions. No som comparables, ni en mitjans ni en possibilitats.
Som qui som i prou.
Gràcies
pel seu capteniment, doctor Fuster, però sóc amo de la meva salut i en tindré
cura fins on pugui, fins on em sigui possible i, sobretot, fins on vulgui. I,
sisplau, no m’amenaci ni em tingui per un enze que ja fa anys que m’afaito.
