divendres, 24 de febrer del 2012

El llenguatge els traeix

El cap de la policia de valència, Antonio Moreno Piquer, qualificava als estudiants d’”enemigo”, en una mostra d’argot casernari certament qüestionable. De lapsus linguæ qualificava l’expressió el ministre del ram, Jorge Fernández. Però el ministre s’equivoca i les manotades que clavava a la taula el senyor Moreno en parlar ho confirmen. No és una llacuna mental el què el va impulsar a pronunciar “enemigo”, sinó la profunda creença en què qui es manifesta és un transgressor del “orden establecido”, un sentiment arrelat en la dictadura latent que encara és viu en molts personatges de la policia o de la judicatura, per exemple. En realitat els emprenya la democràcia perquè han de passar comptes amb els representants del poble; perquè no poden dir bestieses sense que no els costi un ral. I no està pas sol don Antonio. A la portada del diari La Razón d’avui podem llegir, amb un vocabulari molt propi, com parla del “cabecilla del sindicato” i de “guerrilla urbana”.
Potser La Razón titllaria don Mariano de “cabecilla” del PP, que practica la “guerrilla política” contra l’”enemigo” que és Catalunya, per exemple?