El cap de la policia
de valència, Antonio Moreno Piquer, qualificava als estudiants d’”enemigo”, en una mostra d’argot
casernari certament qüestionable. De lapsus linguæ
qualificava l’expressió el ministre del ram, Jorge Fernández. Però el
ministre s’equivoca i les manotades que clavava a la taula el senyor Moreno en
parlar ho confirmen. No és una llacuna mental el què el va impulsar a
pronunciar “enemigo”,
sinó la profunda creença en què qui es manifesta és un transgressor del “orden establecido”, un
sentiment arrelat en la dictadura latent que encara és viu en molts personatges
de la policia o de la judicatura, per exemple. En realitat els emprenya la
democràcia perquè han de passar comptes amb els representants del poble; perquè
no poden dir bestieses sense que no els costi un ral. I no està pas sol don
Antonio. A la portada del diari La Razón
d’avui podem llegir, amb un vocabulari molt propi, com parla del “cabecilla del
sindicato” i de “guerrilla urbana”.
Potser La Razón
titllaria don Mariano de “cabecilla” del PP, que practica la “guerrilla
política” contra l’”enemigo” que és Catalunya, per exemple?
