dijous, 30 d’agost de 2012

Les motos a les Rondes


No sóc un visitant habitual de Barcelona, on solament hi vaig quan és necessari. Avui m’ha tocat anar al metge i a dos quarts de nou era a la Ronda de dalt enmig del tràfic de gent, que suposo que es dirigien majoritàriament a la feina. No hi havia retencions, la circulació era ben fluida i sense aturades. De cop i volta m’apareix una moto que m’avança per la dreta, entre el meu cotxe i el del carril contigu, se’m posa al davant i frena. Ha anat d’un badall de grill que no li claves una bona garrotada, perquè la seva maniobra ha estat tan inesperada, com ràpida i he tingut el temps imprescindible per frenar. Ja amb les orelles ben dretes, he hagut d’estar alerta de totes les motos que efectuaven maniobres semblants o més arriscades encara, com la d’una noia que, calçada amb talons exagerats, ha estat a punt de caure’m davant del cotxe en aturar-se al semàfor de la sortida de Balmes. Ha posat el peu a terra, però la seva sabata, en no ser apropiada, li ha gastat una mala jugada.
Com es diu sempre, hi ha motoristes bons, dolents i nefasts, però avui m’ha fet l’efecte que tots amb els qui m’he topat eren de la darrera categoria. Els qui conduïm cotxes hem de respectar la debilitat del motorista, però tinc la sensació que molts no en són conscients de la seva fragilitat i arrisquen inútilment la seva salut efectuant maniobres que no ens permeten ni tan sols reaccionar: volen ser i són tan ràpids que, ni que circulis amb mil ulls, seràs sempre capaç d’evitar-los. Aleshores, la culpa és meva. Els motoristes haurien de pensar també en els altres conductors i no fer-los responsables de la seva conducció, temerària a voltes.