dijous, 3 de maig del 2012

Es declaren (no tant) innocents


Els empleats de banca es declaren innocents en un blog que ha muntat l’UGT. De moment ha enregistrat 126 adhesions, que per un col·lectiu tant important no em semblen masses. Em sorprèn, més quan ahir per la TV3 se’n van fer ressò. Si visiteu la pàgina del manifest veureu, curiosament, comentaris anònims o amb pseudònim.
En la meva vida professional, el tracte amb els bancs ha estat imprescindible i constant. Com a responsable financer de diferents empreses he hagut de tractar amb tota mena de personatges en tota classes de circumstàncies. La majoria de responsables amb qui havia mantingut contactes, avui estan feliçment pre-jubilats, passen els dies amb una pensió avançada i privilegiada i s’alegren de no haver d’enfrontar-se amb temes com les accions preferents. Alguns d’ells em van humiliar quan no tenia diners per pagar nòmines i em deixaven anar crítiques impertinents a la meva mala gestió; des de la seva butaca, en un despatx ben moblat, em miraven amb suficiència i arrogància. D’altres es van arriscar fins on els seus poders els deixaven. Aquests darrers saben que, en temps de vaques grasses, van rebre el meu reconeixement en forma de beneficis per a ells i les seves entitats. Quan els bancs es van anar convertint en especuladors a la borsa i al totxo, empleats i directors de sucursals petites i grans es van llançar a la venda d’hipoteques a tot bitxo vivent i a comprar passiu per a transformar estalvis en accions. D’aquesta manera aconseguien incentius prou sucosos que els procuraven ingressos per damunt de les possibilitats seves i de l’entitat. Que no han enredat ningú és una entelèquia: si no coneixien les clàusules abusives en contractes i productes, són culpables d’ignorància dolosa; si les coneixien, aleshores, directament, han enganyat els seus clients.
No val apel·lar a l’obediència deguda, a dir que ells només feien la seva feina, que obeïen instàncies superiors. Potser els caldria haver reflexionat sobre la bondat de certs productes i l’ètica de certes tècniques que figuren als manuals de venda. Ara recullen els resultats d’aquella lleugeresa i es queixen. No s’hi val. La gent es guanya els diners treballant i acudeixen al banc perquè no hi ha altre remei. Quan els portem el fruit de la nostra feina, han d’entendre que són dipositaris dels diners i, sobretot, de la nostra confiança. Trair-la és molt greu. En molts cassos, aquesta traïció ha estat inconscient, però això no els exculpa; de cap manera no els fa innocents.