Els empleats de banca es declaren innocents en un blog que ha muntat l’UGT. De moment
ha enregistrat 126 adhesions, que per un col·lectiu tant important no em
semblen masses. Em sorprèn, més quan ahir per la TV3 se’n van fer ressò. Si
visiteu la pàgina
del manifest veureu, curiosament, comentaris anònims o amb pseudònim.
En la meva vida professional, el tracte amb els bancs ha
estat imprescindible i constant. Com a responsable financer de diferents
empreses he hagut de tractar amb tota mena de personatges en tota classes de
circumstàncies. La majoria de responsables amb qui havia mantingut contactes,
avui estan feliçment pre-jubilats, passen els dies amb una pensió avançada i
privilegiada i s’alegren de no haver d’enfrontar-se amb temes com les accions
preferents. Alguns d’ells em van humiliar quan no tenia diners per pagar
nòmines i em deixaven anar crítiques impertinents a la meva mala gestió; des de
la seva butaca, en un despatx ben moblat, em miraven amb suficiència i
arrogància. D’altres es van arriscar fins on els seus poders els deixaven.
Aquests darrers saben que, en temps de vaques grasses, van rebre el meu
reconeixement en forma de beneficis per a ells i les seves entitats. Quan els
bancs es van anar convertint en especuladors a la borsa i al totxo, empleats i
directors de sucursals petites i grans es van llançar a la venda d’hipoteques a
tot bitxo vivent i a comprar passiu per a transformar estalvis en accions. D’aquesta
manera aconseguien incentius prou sucosos que els procuraven ingressos per
damunt de les possibilitats seves i de l’entitat. Que no han enredat ningú és
una entelèquia: si no coneixien les clàusules abusives en contractes i
productes, són culpables d’ignorància dolosa; si les coneixien, aleshores,
directament, han enganyat els seus clients.
No val
apel·lar a l’obediència deguda, a dir que ells només feien la seva feina, que obeïen
instàncies superiors. Potser els caldria haver reflexionat sobre la bondat de
certs productes i l’ètica de certes tècniques que figuren als manuals de venda.
Ara recullen els resultats d’aquella lleugeresa i es queixen. No s’hi val. La
gent es guanya els diners treballant i acudeixen al banc perquè no hi ha altre
remei. Quan els portem el fruit de la nostra feina, han d’entendre que són
dipositaris dels diners i, sobretot, de la nostra confiança. Trair-la és molt
greu. En molts cassos, aquesta traïció ha estat inconscient, però això no els
exculpa; de cap manera no els fa innocents.
