El tal Girauta deixa anar la seva incontinència verbal,
entre d’altres medis, a Catalunya Ràdio i no aconsegueix fer-lo callar ni l’ego
incomparable del Xavier Sardà –a voltes sembla que aquest fins i tot li té
por–. I ja fa dies que diu bestieses. És per això que m’he posat a buscar
informació sobre el personatge en qüestió. Només començar ensopego amb un nom: Factual. Aquest és el nom d’un diari
digital, de vida exímia, que va néixer amb la vocació de revolucionar el
periodisme des del web. En Girauta en va ser l'últim i revolucionari director: després d'ell van tancar. És a través de la història d’aquest mitjà, foscament
desaparegut el 2010, que la imatge del Girauta emergeix amb potència espantosa.
Un home ressentit i violent, verbalment, amb un currículum d’allò més lluït.
Nat a Barcelona el 1961, ha estat col·laborador de la Cope, El Mundo i Libertad Digital. Ara milita al PP, però abans ho havia fet al PSC.
Segons va declarar ell mateix, de jove havia festejat amb la Joven Guardia
Roja: “Un error de juventud”. Avui,
després de pensar-s'ho, es defineix com un liberal convençut.
Factual era un mitjà nascut a l’ombra de Ciutadans, fundat
entre d’altres per Arcadi Espada, Agustín Navas i Manuel Trallero, insigne
defensor dels catalans que aguanta els seus pantalons amb uns elàstics que Fraga li va deixar al testament. Aquests només són alguns dels noms que s’entrelliguen en la vida i
miracles del bo d’en Girauta. També hi ronden el Jiménez Losantos i Salvador
Sostres.
M’he
aturat i he deixat la cerca: ja n’hi havia prou. Fa feredat. I no tan pels
cercles que freqüenta, sinó per les seves opinions. Només heu de sentir els
post-cast de Catradio i us en fareu una idea. No cal buscar massa: amb els dels
dos darrers dilluns n’hi ha prou i de sobres. Avui ha telefonat una senyora
queixant-se del to agressiu del Sr. Girauta. M’hi apunto. Em sembla que ja li
hem prestat prou l’altaveu de la ràdio pública a un personatge ofensiu, que
menysté els oients i qualifica, a qui no li agrada, de subnormal. Ja li hem
donat l’oportunitat de participar en el diàleg públic i lliure que el Manel Fuentes defensa, una oportunitat que ell no ha sabut aprofitar. Ben al
contrari, sota la pell de l’ofès, del màrtir de la discrepància, aprofita
qualsevol oportunitat que té per insultar a tort i a dret. Al
senyor Girauta ja li toca disculpar-se i fer mutis.
