dilluns, 21 de maig de 2012

Aquest personatge: Juan Carlos Girauta

Girauta és un de tants tertulians que corren per ràdios i TV’s del país, i de l’estranger, pontificant des de qualsevol trona que se’ls posi al punt de mira. L’ofici de tertulià és un d’aquells que em sedueix: tenint poca idea de moltes coses opinen sense vergonya de tot. Com en qualsevol col·lectiu hi ha de tot, i algunes excepcions mereixen tot el meu respecte.
El tal Girauta deixa anar la seva incontinència verbal, entre d’altres medis, a Catalunya Ràdio i no aconsegueix fer-lo callar ni l’ego incomparable del Xavier Sardà –a voltes sembla que aquest fins i tot li té por–. I ja fa dies que diu bestieses. És per això que m’he posat a buscar informació sobre el personatge en qüestió. Només començar ensopego amb un nom: Factual. Aquest és el nom d’un diari digital, de vida exímia, que va néixer amb la vocació de revolucionar el periodisme des del web. En Girauta en va ser l'últim i revolucionari director: després d'ell van tancar. És a través de la història d’aquest mitjà, foscament desaparegut el 2010, que la imatge del Girauta emergeix amb potència espantosa. Un home ressentit i violent, verbalment, amb un currículum d’allò més lluït. Nat a Barcelona el 1961, ha estat col·laborador de la Cope, El Mundo i Libertad Digital. Ara milita al PP, però abans ho havia fet al PSC. Segons va declarar ell mateix, de jove havia festejat amb la Joven Guardia Roja: “Un error de juventud”. Avui, després de pensar-s'ho, es defineix com un liberal convençut.
Factual era un mitjà nascut a l’ombra de Ciutadans, fundat entre d’altres per Arcadi Espada, Agustín Navas i Manuel Trallero, insigne defensor dels catalans que aguanta els seus pantalons amb uns elàstics que Fraga li va deixar al testament. Aquests només són alguns dels noms que s’entrelliguen en la vida i miracles del bo d’en Girauta. També hi ronden el Jiménez Losantos i Salvador Sostres.
M’he aturat i he deixat la cerca: ja n’hi havia prou. Fa feredat. I no tan pels cercles que freqüenta, sinó per les seves opinions. Només heu de sentir els post-cast de Catradio i us en fareu una idea. No cal buscar massa: amb els dels dos darrers dilluns n’hi ha prou i de sobres. Avui ha telefonat una senyora queixant-se del to agressiu del Sr. Girauta. M’hi apunto. Em sembla que ja li hem prestat prou l’altaveu de la ràdio pública a un personatge ofensiu, que menysté els oients i qualifica, a qui no li agrada, de subnormal. Ja li hem donat l’oportunitat de participar en el diàleg públic i lliure que el Manel Fuentes defensa, una oportunitat que ell no ha sabut aprofitar. Ben al contrari, sota la pell de l’ofès, del màrtir de la discrepància, aprofita qualsevol oportunitat que té per insultar a tort i a dret. Al senyor Girauta ja li toca disculpar-se i fer mutis.