A esplugues de Llobregat tenen un policia que es dedica a recórrer
els instituts a la recerca de conflictes i, si pot, en una imprescindible tasca
de bona voluntat, a evitar-los. Es veu que des de l’Ajuntament han promogut aquesta
figura, el Manel, pacificador on n’hi
hagi. El més impressionant, però, és que es justifica aquesta mesura dient que “reforça l’autoritat de l’equip docent”.
Refotre, aquesta sí que és bona! I rebla el clau el mateix policia dient que: “Sóc policia. Jo sí que puc anar a casa dels
pares dels nois... i si cal, es pot posar en marxa un procés penal”.
Mai haguera ni imaginat, ni en els meus somnis més obscurs,
que ens deixaríem tutelar per la policia sense dir ni mu, i contents! No m’ho puc creure. El nostre professorat, incapaç
de merèixer respecte, acudeix a l’autoritat repressora, dimitint de les seves
funcions. Segurament pensen que tenint un policia al darrera mentre renyen un
alumne ja en tenen prou. És com tenir permanentment el “gran germà” a l’esquena amenaçant l’infractor (?).
No pot ser veritat que aquells professors que corrien pel
carrer davant dels grisos, ara es
posen al seu costat empaitant els seus propis alumnes. La pedagogia del gest no
pot ser més lamentable ni més castradora de la llibertat d’aula que tan i tan s’ha
defensat; quant d’esforç inútil. Si aquest és el professorat que mereixen els
nostres fills anem arreglats. El mateix home bo diu que el 99% són “bona gent”; així resulta que, per l’1%
restant, hem de renunciar tots a la pròpia autogestió del conflicte. Estem
ensenyant als alumnes a menystenir la societat civil, a llençar-nos als braços
dels qui tenen el monopoli de la violència. Greu error pels qui prediquen la
renúncia dels pares a l’educació dels fills: ara resulta que els mestres fan
semblant. Ens donem compte que ensenyem els joves a sotmetre’s sense
alternativa al judici de l’autoritat policial? Que no sabem que la seva paraula
val més que la nostra? Per decret. Posar un policia a l’escola és reconèixer
els fracàs del professorat.
No deixa de ser curiós que l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar
Díaz, que és professora, diu referint-se als conflictes: “I se solucionen. I tant si se solucionen!”, com en una amenaça.
Home, només faltaria. Si avesem els joves a viure amb un policia al pati, d’aquí
un temps el tindran a l’aula, i quan siguin grans veuran normal tenir-lo al
menjador de casa.
