Fixem-nos en aquesta “nota” que emergeix, graciosa, quan
obres el web d’Unnim aquests dies. Del seu contingut, no en tinc gran cosa a
dir, com no sigui que aquestes dades personals poden ser utilitzades per a
qualsevol cosa fins i tot per anar contra mi (ho diu l’avís legal). Ara bé, les
formes ja són una altra cosa: em tracten de “TU”, com si jo fos un col·legui de tota la vida. Ja fa temps
que em queixo d’aquest costum que companyies, administracions o organitzacions
de tota mena han anat adoptant per un d’aquells intents que savis del màrqueting
recomanen de fidelitzar el client. La familiaritat, sembla, afavoreix que el
client se senti com a casa. Ha! Algunes companyies, però, ja s’ha adonat que
això no funciona i a Vueling, aquest dies, han tornat al vostè.
Les
darreres actuacions de les entitats bancàries, de fet, ja han mostrar la falta
absoluta de respecte cap els seus clients enredant-los malèvolament amb productes
com les accions preferents. Directius i empleats, enduts per aquest
col·leguisme, no han dubtat ni un pèl, abusant de la confiança que en ells
havien dipositat, en col·locar-los dipòsits absolutament abjectes. De tal manera
ha anat aquesta impostura que els papers ha arribat a canviar i el client s’ha
vist tractat com un administrat a qui se’l castiga per qualsevol falta i se li
nega el pa i la sal; s’arriba a deixar sonar el telèfon fins que s’esgota i
ningú contesta. Tot plegat a dut a una pèrdua de la confiança en les entitats de
crèdit i els seus representants. Només falta que, per acabar-ho d’adobar,
encara ens tractin de tu. Em sembla a mi que no és així que s’arreglen les
coses.
