diumenge, 2 de desembre de 2012

Unió?


Duran i Lleida demana al seu Consell Nacional “no deixar-se arrossegar més cap a un perfil sobiranista”. Quan Catalunya ha parlat a les urnes, el líder d’Unió l’erra en l’anàlisi del resultat i en el camí a seguir. Perquè es van equivocar les enquestes? Hi ha, evidentment factors diversos, fins i tot la maldestre interpretació que s’hagi pogut cuinar als despatxos dels diferents autors dels estudis. Quan van deixar de publicar-se en els darrers dies de la campanya, el líder d’UDC va començar a injectar dubtes i ambigüitats en els seus discursos, de tal manera que, quan es dirigia al faristol, els assistents als mítings cridaven independència. Es pot dir que no en va fer ni cas. Aquest va ser el forat obert pel qual molts vots van fugir cap a ERC, que es va veure com a garant del procés de secessió, com a guardià del missatge de l’11S. Duran no ha parat de modificar a la seva mida el missatge d’aquell dia fins dir que ell no compartia el lema: doncs no haver-hi anat, Duran; haguera estat més clar i noble. Dedicar-se ara a bandejar el sobiranisme fent la traveta a Mas és una traïció. Potser és cert que: “hem deixat orfes a centenars de milers de catalanistes no independentistes”, però també ho és que la seva actitud ha decebut centenars de milers d’independentistes a qui la seva imatge de botifler no ha passat desapercebuda.
Ara, que els catalans demanem unió, resulta que és Unió qui predica desunió sota la fantasmada de Pelegrí de convidar a tots els partits al diàleg, inclòs al PP, una manera sibil·lina de convidar-lo de nou a condicionar la política de Catalunya. Excepte els socialistes, la resta de partits treuen pit per les pujades de la seva representació, però si observem bé el panorama, cap d’ells ha adquirit prou poder com per condicionar res des res, i menys els espanyolistes. No és hora de malbaratar l’impuls popular que ha certificat a les eleccions la majoria sobiranista. L’acòlit, escolanet fidel que no es beu les canadelles d’amagat, Josep Maria Pelegrí, “ha demanat a totes les forces polítiques que, davant el resultat electoral a Catalunya, assumeixin la seva responsabilitat perquè aquest és el mandat del poble”. Doncs l’errem de nou: la majoria té un determini clar que Unió transforma en divisió.