dimarts, 11 de desembre de 2012

Duran, Duran...


Al senyor Duran i Lleida l’han entrevistat avui a Antena 3 i li han preguntat sobre la seva responsabilitat en la pèrdua de diputats, per part de CiU, en les darreres eleccions. Qualifica aquesta afirmació de simplista i es queixa de la manca d’autocrítica. Autocrítica? Em sembla que el dirigent d’Unió no n’ha fet mai d’autocrítica, ni tan sols sap quin concepte és aquest. Solament es limita a dir que potser sí, potser no, ha fet alguna cosa malament, però no concreta res de res. La seva actitud ratlla la impertinència i ressuscita els votants orfes. De votants orfes no n’hi ha; el què hi ha són votants decebuts, inquiets, dubtosos davant de l’actitud pusil·lànime d’UDC. La prova la tenen a dins mateix de les seves files: desercions sonades, baixes incentivades. I que no es pacti la data de la consulta, sobretot, no fos cas que algun compromís pogués afectar la seva “autocrítica”: els compromisos que els prengui CDC, així jo els podré criticar sense embuts. Quin poc compromís, quanta covardia. No senyor Duran, no anem bé i l’obstacle és vostè.