Obro el Google i escric “Sonia Gumpert” al cercador d’imatges
i em surt la noia que veieu a la fotografia. Com que no he vist mai aquesta
senyora i no la coneixo, penso que deu ser ella i, per tant aquí està. Ja m’estranya
que surti així d’alegre una candidata al Colegio de Abogados de Madrid, però
llegit el què ha escrit res no em sorprèn: a l’hora de guanyar, tot s’hi val.
“También se debe comprender que –y esto es una
consideración meramente dialéctica – que aquellos españoles de vecindad
catalana que se sienten profundamente españoles y detestan cualquier idea
segregacionista, merecen el respeto y el franco acogimiento de aquellos que
también, se sienten españoles. Ser un español catalán, por favor, no es nada
malo”. Aquesta és una de les moltes perles que podeu llegir en el comunicat
que publiquen “Las 20 joyas de la
abogacía madrilenya”, que ja té bemolls tot plegat.
El que fa l'ambició, senyora Gumpert: per guanyar un
càrrec relega la seva professió, que és la defensa dels drets humans, a una
miserable i rastrera estratègia electoral. Li asseguro que per mi, l’haurien
expulsar de la professió sense poder exercir mai mes, ni en aquesta vida i en
la del més enllà. Perquè segons vostè ser un català no espanyol és dolent,
solament són els bons els qui “se sienten profundamente españoles”. No solament es defensa d’una possible ascendència catalana
seva, sinó que s’afanya a dir que “ninguno de los 14 diputados son
catalanes, y todas las instituciones que apoyan esta candidatura son
madrileñas”. No puc reprimir cert fàstic cap a persones com
vostè. Ho sento, però se l'ha guanyat a pols.
