dijous, 6 de desembre de 2012

Sonia Gumpert


Obro el Google i escric “Sonia Gumpert” al cercador d’imatges i em surt la noia que veieu a la fotografia. Com que no he vist mai aquesta senyora i no la coneixo, penso que deu ser ella i, per tant aquí està. Ja m’estranya que surti així d’alegre una candidata al Colegio de Abogados de Madrid, però llegit el què ha escrit res no em sorprèn: a l’hora de guanyar, tot s’hi val.
También se debe comprender que –y esto es una consideración meramente dialéctica – que aquellos españoles de vecindad catalana que se sienten profundamente españoles y detestan cualquier idea segregacionista, merecen el respeto y el franco acogimiento de aquellos que también, se sienten españoles. Ser un español catalán, por favor, no es nada malo”. Aquesta és una de les moltes perles que podeu llegir en el comunicat que publiquen “Las 20 joyas de la abogacía madrilenya”, que ja té bemolls tot plegat.
El que fa l'ambició, senyora Gumpert: per guanyar un càrrec relega la seva professió, que és la defensa dels drets humans, a una miserable i rastrera estratègia electoral. Li asseguro que per mi, l’haurien expulsar de la professió sense poder exercir mai mes, ni en aquesta vida i en la del més enllà. Perquè segons vostè ser un català no espanyol és dolent, solament són els bons els qui “se sienten profundamente españoles”. No solament es defensa d’una possible ascendència catalana seva, sinó que s’afanya a dir que “ninguno de los 14 diputados son catalanes, y todas las instituciones que apoyan esta candidatura son madrileñas”. No puc reprimir cert fàstic cap a persones com vostè. Ho sento, però se l'ha guanyat a pols.