Alcañiz és una població de poc més de 16.000 habitants
situada a la comarca del Bajo Aragón a Teruel. Per aquest exercici de 2012 es
va aprovar un pressupost de 18 milions d’euros. L’any 2010 es va inaugurar el Centro Joven, que es va construir sota els
torricons de l’antiga muralla damunt del curs del riu Guadalope. Com bé es pot
llegir als retalls de la notícia apareguda al diari La Comarca del dia 30 de novembre d’enguany, va costar 700.000 €
més 70.000 € d’equipaments; necessitava 220.000 € anuals –un 1,22% del
pressupost– pel seu manteniment i va ser tancat el passat mes de gener perquè
només havia assolit d’irrisòria xifra de 15 socis. Per acabar-ho d’adobar, les
humitats s’han anat menjant les instal·lacions i ara es requereix una inversió
de 120.000 € per a reparar-les –un 0,7% del pressupost–. Impressionant. Un cost
de conjunt monumental per a una instal·lació que no ha servit absolutament per
a res, que no ha estat acceptada pels seus possibles usuaris i que la seva sola
situació comporta greus problemes de manteniment. Aquesta mòmia va ser
finançada pel famós Plan E de Zapatero,
és a dir amb els diners de tots els contribuents.
De veritat que costa d’entendre com una administració
pública es pot permetre un desastre com aquest i que cap dels seus responsables
en prengui la responsabilitat, que cap llei exigeixi explicacions al
malbaratament de tants i tants diners. Amb tot això, quina part n’hem pagat els
catalans, tenint en compte les sostraccions en impostos que se’ns han aplicat
un any rere l’altre?
No es pot entendre que Alcañiz es pugui gastar 220.000 € l’any
mantenint aquesta parida mentre les institucions, organitzacions i escoles,
públiques i privades, han de suportar retallades draconianes, injustes
provocades precisament per dilapidar el treball de tots.
Per si
no fos tot prou penós, resulta que al local li van posar el gloriós nom de “el
Ninfeo”, “monumento consagrado a las
ninfas, especialmente a las fuentes”. Valga’m Déu!