flagel de periodistes i mitjans; tralla de polítics, martell d'hipòcrites i mentiders; fornal d'idees emprenyadores... el poema.
dimarts, 4 de desembre del 2012
No perdem més el temps
Ara mateix sento per la ràdio com els periodistes discuteixen l’esborrany
de la nova llei d’educació que ha parit el ministre Wert. Donen voltes i més
voltes als punts que conté, la seva ideologia i els objectius darrers que persegueix.
És un debat calmat i serè, que diríem. Els vaig escoltant i arriba un punt en
què se’m dispara de cop la indignació. Però què estem fent, en què coi esmercem
esforços i temps els catalans? Potser som nosaltres els qui no hem entès bé el
problema? Espanya té la intenció absoluta, la convicció total de què cal
eliminar qualsevol rastre de Catalunya i dels catalans. No hem entès que no
tenim futur dins d’un estat que no ens vol? Doncs no perdem el temps, en discussions
peregrines que solament endarrereixen l’objectiu real: la independència. No
podem permetre que ara ens distreguin d’allò que ens hem proposat, del mandat
clar i clamorós de l’11 de setembre i no escoltem més els brams d’ase dels
botiflers. Com deia el vell cant dels segadors “a les armes catalans que el rei ens declara guerra”.