dimarts, 18 de desembre de 2012

L’animalada bancària


Catalunya Banc, abans Caixa Catalunya, ha donat un resultat negatiu, fins a dia d’avui, de 6.674.000.000 €. Falta el quart trimestre encara per comptabilitzar. Traduït a pessetes: 1.110.460.160.000 : un bilió cent deu mil quatre-cents seixanta milions cent seixanta mil pessetes. Una autèntica animalada. És incomprensible que no hi hagi justícia capaç de ficar a la cangrí els administradors que han aconseguit petejar-se aquest munt de diners. On ha anat parar aquesta quantitat que fa feredat només de pronunciar-la?
Fa ben poc, un pobre i miserable director de sucursal d’una d’aquestes caixes intervingudes, em deia, babau, que ni es pot saber qui n’és el culpable. Era un intent de justificar que en realitat, la culpa és de les circumstàncies, dels mercats, d’algun extraterrestre que ha obnubilat consells d’administració sencers.
Sempre hi ha un culpable. En la cadena de presa de decisions de corporacions grans, les idees sorgeixen des de baix: són els trepes que s’espremen els cervellets per a fer-se notar i arribar al despatx de la cantonada superior. Si progressen, van pujant per la piràmide de comanament fins que arriben al gran cap, el del darrer pis: ell decidirà i en serà el responsable. Perquè sinó cobren sous exorbitants i acumulen pensions inimaginables, si no és per la seva gran responsabilitat? Ells no poden mirar enrere, són els darrers de la fila i ja no queda ningú a qui clavar la bronca. En el cas de Catalunya Caixa hi ha un senyor que durant anys va regir els destins de l’entitat fins fa solament un any, manejant els diners dels impositors: Narcís Serra i Serra. Aquest pianista aficionat hauria de respondre pels seus errors davant la llei i ser condemnat amb escarni, vergonya i exposició pública. No hi ha dret!