Catalunya Banc, abans Caixa Catalunya, ha donat un resultat
negatiu, fins a dia d’avui, de 6.674.000.000 €. Falta el quart trimestre encara
per comptabilitzar. Traduït a pessetes: 1.110.460.160.000 : un bilió cent deu
mil quatre-cents seixanta milions cent seixanta mil pessetes. Una autèntica
animalada. És incomprensible que no hi hagi justícia capaç de ficar a la cangrí
els administradors que han aconseguit petejar-se aquest munt de diners. On ha
anat parar aquesta quantitat que fa feredat només de pronunciar-la?
Fa ben poc, un pobre i miserable director de sucursal d’una
d’aquestes caixes intervingudes, em deia, babau, que ni es pot saber qui n’és
el culpable. Era un intent de justificar que en realitat, la culpa és de les
circumstàncies, dels mercats, d’algun extraterrestre que ha obnubilat consells
d’administració sencers.
Sempre hi ha un culpable. En la cadena de presa de decisions
de corporacions grans, les idees sorgeixen des de baix: són els trepes que s’espremen
els cervellets per a fer-se notar i arribar al despatx de la cantonada
superior. Si progressen, van pujant per la piràmide de comanament fins que
arriben al gran cap, el del darrer pis: ell decidirà i en serà el responsable.
Perquè sinó cobren sous exorbitants i acumulen pensions inimaginables, si no és
per la seva gran responsabilitat? Ells no poden mirar enrere, són els darrers
de la fila i ja no queda ningú a qui clavar la bronca. En el cas de Catalunya
Caixa hi ha un senyor que durant anys va regir els destins de l’entitat fins fa
solament un any, manejant els diners dels impositors: Narcís Serra i Serra.
Aquest pianista aficionat hauria de respondre pels seus errors davant la llei i
ser condemnat amb escarni, vergonya i exposició pública. No hi ha dret!
