El tontisme bonifaci
Un títol ben rebuscat, sí. Però és que ja no sé com
qualificar aquells que s’apunten de gratis a conceptes obvis sense
entretenir-se a pensar. Així, per exemple, sembla evident que els coloms són
els bons i els falcons els dolents. Així ho expressa en un enrevessat article
Joana Ortega el dia 12 de desembre, i ens deixa anar (sic): “Uns opten per cooperar perquè els resulta
més rendible, buscant la concòrdia i l’harmonia. Són els coloms. Al contrari,
els falcons ataquen fins que l’altre es retira. Necessiten la confrontació per
autorepresentar-se i miren d’imposar les seves idees manipulant els sentiments
aliens”. En sí mateixos, falcons i coloms no fan altra cosa que representar
el seu paper en la naturalesa i res més; i ho fan posant-hi tot el seu instint
i saber. Però pensem-hi una mica. Els coloms s’han convertit en autèntiques
rates voladores que envaeixen tots el àmbits, urbans i rurals. Algú ha visitat
un vell campanar desprotegit on els coloms hi nien? Està absolutament ple de porqueria,
perquè el colom no defeca fora del niu, sinó que dorm sobre la seva pròpia
merda (amb perdó). A més, transmeten una quantitat de malalties prou interessant
i omplen places i carrers de restes immundes. Algú ha mirat directament els
ulls d’un falcó?: són d’una profunditat insondable, et perds en el seu negre
intens que sembla llegir-te l’ànima. El seu vol és impressionant i cobreix una
àrea considerable, la que constitueix el seu espai vital. Mai defeca dins del
niu i el seu plomatge presenta un aspecte pulcre i sedós. Us puc assegurar que
mentre els coloms van esdevenint més i més agressius, els falcons, per contra,
són capaços d’espantar coloms sense tocar-los ni una ploma.
El
falcó ataca i el colom coopera? Cert és que no he vist mai un grup de coloms
col·laborar per a res, com no sigui constituir un estol inútil i bandejant. En
realitat, és el falcó qui millor cobreix la seva tasca natural que és la de mantenir
la població de coloms en nombre assumible per a tots. Sense falcons, els coloms
se’ns menjarien de viu en viu. Per tant, compte amb les comparacions agafades
de les estanteries de l’obvietat perquè ens hi podem picar els dits.
Un títol ben rebuscat, sí. Però és que ja no sé com
qualificar aquells que s’apunten de gratis a conceptes obvis sense
entretenir-se a pensar. Així, per exemple, sembla evident que els coloms són
els bons i els falcons els dolents. Així ho expressa en un enrevessat article
Joana Ortega el dia 12 de desembre, i ens deixa anar (sic): “Uns opten per cooperar perquè els resulta
més rendible, buscant la concòrdia i l’harmonia. Són els coloms. Al contrari,
els falcons ataquen fins que l’altre es retira. Necessiten la confrontació per
autorepresentar-se i miren d’imposar les seves idees manipulant els sentiments
aliens”. En sí mateixos, falcons i coloms no fan altra cosa que representar
el seu paper en la naturalesa i res més; i ho fan posant-hi tot el seu instint
i saber. Però pensem-hi una mica. Els coloms s’han convertit en autèntiques
rates voladores que envaeixen tots el àmbits, urbans i rurals. Algú ha visitat
un vell campanar desprotegit on els coloms hi nien? Està absolutament ple de porqueria,
perquè el colom no defeca fora del niu, sinó que dorm sobre la seva pròpia
merda (amb perdó). A més, transmeten una quantitat de malalties prou interessant
i omplen places i carrers de restes immundes. Algú ha mirat directament els
ulls d’un falcó?: són d’una profunditat insondable, et perds en el seu negre
intens que sembla llegir-te l’ànima. El seu vol és impressionant i cobreix una
àrea considerable, la que constitueix el seu espai vital. Mai defeca dins del
niu i el seu plomatge presenta un aspecte pulcre i sedós. Us puc assegurar que
mentre els coloms van esdevenint més i més agressius, els falcons, per contra,
són capaços d’espantar coloms sense tocar-los ni una ploma.