dijous, 13 de desembre de 2012

El tontisme bonifaci


Un títol ben rebuscat, sí. Però és que ja no sé com qualificar aquells que s’apunten de gratis a conceptes obvis sense entretenir-se a pensar. Així, per exemple, sembla evident que els coloms són els bons i els falcons els dolents. Així ho expressa en un enrevessat article Joana Ortega el dia 12 de desembre, i ens deixa anar (sic): “Uns opten per cooperar perquè els resulta més rendible, buscant la concòrdia i l’harmonia. Són els coloms. Al contrari, els falcons ataquen fins que l’altre es retira. Necessiten la confrontació per autorepresentar-se i miren d’imposar les seves idees manipulant els sentiments aliens”. En sí mateixos, falcons i coloms no fan altra cosa que representar el seu paper en la naturalesa i res més; i ho fan posant-hi tot el seu instint i saber. Però pensem-hi una mica. Els coloms s’han convertit en autèntiques rates voladores que envaeixen tots el àmbits, urbans i rurals. Algú ha visitat un vell campanar desprotegit on els coloms hi nien? Està absolutament ple de porqueria, perquè el colom no defeca fora del niu, sinó que dorm sobre la seva pròpia merda (amb perdó). A més, transmeten una quantitat de malalties prou interessant i omplen places i carrers de restes immundes. Algú ha mirat directament els ulls d’un falcó?: són d’una profunditat insondable, et perds en el seu negre intens que sembla llegir-te l’ànima. El seu vol és impressionant i cobreix una àrea considerable, la que constitueix el seu espai vital. Mai defeca dins del niu i el seu plomatge presenta un aspecte pulcre i sedós. Us puc assegurar que mentre els coloms van esdevenint més i més agressius, els falcons, per contra, són capaços d’espantar coloms sense tocar-los ni una ploma.
El falcó ataca i el colom coopera? Cert és que no he vist mai un grup de coloms col·laborar per a res, com no sigui constituir un estol inútil i bandejant. En realitat, és el falcó qui millor cobreix la seva tasca natural que és la de mantenir la població de coloms en nombre assumible per a tots. Sense falcons, els coloms se’ns menjarien de viu en viu. Per tant, compte amb les comparacions agafades de les estanteries de l’obvietat perquè ens hi podem picar els dits.