dimecres, 5 de desembre de 2012

Empleats de banca: a les dures i a les madures


Els empleats de la banca es queixen que han de treballar sotmesos a una tensió extrema per les protestes de molts clients contra les estafes de les quals ha estat objecte. Es veu que fins i tot han d’acudir al psiquiatre i prendre alguna pastilleta. Sembla que això els molesta i els fa treballar a disgust. Com que els bancs estan com estant i els llocs de treball també, sembla que no tots es queixen i fins i tot hi ha entitats que els ha prohibit de fer-ho.
És cert que ells no tenen la culpa de les polítiques que decideixen els seus superiors en despatxos de luxe, ben protegits. Però sí que hi tenen una certa responsabilitat que no poden obviar ni traspassar. La gent treballa, la majoria durament, per a guanyar-se la vida i, si s’ho poden permetre, estalviar alguna cosa per si de cas. Aquests diners, avui per avui, els tenim al banc  aquest és el responsable directe de la seva custòdia, i, en el seu cas de la seva bona administració. I amb aquests diners, fruit del treball, no s’hi havia d’haver jugat. Amb una fidelitat encomiable i una bona dosi de tranquil·litat i inconsciència, els empleats s’ha dedicat a vendre productes de risc a persones que es pensaven que tenien una llibreta i quan ha estat l’hora de fer-ne ús, els diners no eren enlloc. I ara es queixen, i se’n van a l’oficina a veure la persona en qui havien dipositat la seva confiança i els seus diners honrats; i s’enfaden i criden i amenacen i fins i tot algú en resulta espolsat. La resposta dels bancs: posar un vigilant a l’oficina. Fantàstica resposta: ara resultarà que a més d’estafats, els clients podran sortir emmanillats.
Amics empleats de la banca, heu d’assumir la vostra part de responsabilitat no solament davant l’empresa, sinó molt més davant dels vostres clients de qui heu perdut tota la confiança. Preneu-vos la pastilleta –n’hi ha molts més que ho fan– i no us queixeu.