Llegeixo gairebé tots
els articles del senyor Francesc de Carreras, Catedràtic de Dret Constitucional
la UAB, fill del destacat militant franquista Narcís de Carreras i Guiteras. La
seva lògica m’havia fet equilibrar algunes opinions, ben contràries a la seva,
per cert. Però d’un temps ençà hi perdo l’afició per frases com aquesta (La
Vanguardia, 08.12.2012): “els
nacionalistes sempre diuen que o ets espanyol o català, et fan decidir per uns
o altres: mai no pots ser, segons sembla, un simple ésser humà, sense adjectius”. Dit així i
sense cap més raonament em sona a simpleria. Suposo que tot ve del concepte
nacionalista i com que en Quim Monzó diu que al diccionari hi ha totes les respostes
em miro el de la DIEC:
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que
propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació. Els
nacionalistes catalans.
Bé, doncs això.
Senzill i clar. Passa que després, sobretot els qui escrivim, pervertim l’origen
de les paraules i ens les fem venir bé segons el què vulguem expressar. I aquí
el senyor de Carreras, un home lletrat, usa d’aquesta llibertat i converteix un
desig en tirania. Així, seguint consignes oïdes, afirma que un nacionalista, català
per descomptat, obliga a decidir entre una o altra identitat. Em sembla que a
Catalunya això no val: amb tants anys de mestissatge hem aprés que l’únic que
compta és la voluntat de ser i que si no fos així la identitat catalana ja
hauria desaparegut sota la nova planta del seu admirat Felipet, fa tres-cents
anys. I en aquesta voluntat hi ha gent de tots colors.
Encara afegeix el seu desig
de ser “un simple ésser humà, sense adjectius”. Doncs que prediqui amb l’exemple
i no es pengi l’etiqueta del “Manifiesto por un nuevo partido político”
precedent de l’enginy de Ciudadanos/Ciutadans. No solament això, sinó que cap
dels seus promotors són avui caps visibles d’aquella xarlotada i només treuen
el cap del cau com les morenes, per mossegar. O per recitar un himne macarrònic
amb cara de perdonavides. Potser el deixaré de llegir, senyor de Carreras, per
la seva pèrdua de qualitat intel·lectual. Es pot ser un simple ésser humà sense
adjectius, però mentre escrigui no. Gangues de l’ofici.
