diumenge, 9 de desembre de 2012

Sobre nacionalisme i adjectius


Llegeixo gairebé tots els articles del senyor Francesc de Carreras, Catedràtic de Dret Constitucional la UAB, fill del destacat militant franquista Narcís de Carreras i Guiteras. La seva lògica m’havia fet equilibrar algunes opinions, ben contràries a la seva, per cert. Però d’un temps ençà hi perdo l’afició per frases com aquesta (La Vanguardia, 08.12.2012): “els nacionalistes sempre diuen que o ets espanyol o català, et fan decidir per uns o altres: mai no pots ser, segons sembla, un simple ésser humà, sense adjectius”. Dit així i sense cap més raonament em sona a simpleria. Suposo que tot ve del concepte nacionalista i com que en Quim Monzó diu que al diccionari hi ha totes les respostes em miro el de la DIEC:

2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació. Els nacionalistes catalans.

Bé, doncs això. Senzill i clar. Passa que després, sobretot els qui escrivim, pervertim l’origen de les paraules i ens les fem venir bé segons el què vulguem expressar. I aquí el senyor de Carreras, un home lletrat, usa d’aquesta llibertat i converteix un desig en tirania. Així, seguint consignes oïdes, afirma que un nacionalista, català per descomptat, obliga a decidir entre una o altra identitat. Em sembla que a Catalunya això no val: amb tants anys de mestissatge hem aprés que l’únic que compta és la voluntat de ser i que si no fos així la identitat catalana ja hauria desaparegut sota la nova planta del seu admirat Felipet, fa tres-cents anys. I en aquesta voluntat hi ha gent de tots colors.
Encara afegeix el seu desig de ser “un simple ésser humà, sense adjectius”. Doncs que prediqui amb l’exemple i no es pengi l’etiqueta del “Manifiesto por un nuevo partido político” precedent de l’enginy de Ciudadanos/Ciutadans. No solament això, sinó que cap dels seus promotors són avui caps visibles d’aquella xarlotada i només treuen el cap del cau com les morenes, per mossegar. O per recitar un himne macarrònic amb cara de perdonavides. Potser el deixaré de llegir, senyor de Carreras, per la seva pèrdua de qualitat intel·lectual. Es pot ser un simple ésser humà sense adjectius, però mentre escrigui no. Gangues de l’ofici.