Aquest dies de comissions parlamentàries destinades a
aclarir les barrabassades dels banquers, algú, no recordo qui, recomanava als
investigats l’exercici d’una virtut: la humilitat. La imatge de Rodrigo Rato
entrant al Parlament en companyia de Dolors Montserrat i una més que somrient i
desafiadora Sánchez-Camacho, no en són precisament un exemple. Lluny de l’autocrítica
i el capteniment aquets senyors es presenten davant dels representants del
poble mirant per damunt de tots els caps, amb l’expressió d’abusananos a la
cara, i prenent una de dues opcions: o bé es defensen a desdir, o bé es neguen
a parlar. Voldria recordar que tots aquest pocavergonyes, a qui hem pagat el
seu desastre i a qui continuem pagant un sou, van malbaratar els diners que els
ciutadans havien guanyat treballant, treballant! Hi ha res més mesquí que
apoderar-se del treball del poble? Acudir davant dels representants de la ciutadania
amb actitud superba no es pot tolerar. Deixant a part les formes, un excel·lent
per David Fernàndez i, com bé diu ell, sap greu que el debat es centri en una
sandàlia. No deixa de ser la tàctica de “pilotes fora” que fan personatges de
les elits com Duran, que per una banda parlen d’atendre el patiment social i de
l’altra defensen Rato.
