dilluns, 18 de novembre de 2013

Anatomia d’una compareixença

A molts ens ha passat. De petits, davant d’un fort pendent, ens vam llençar a tota vela sense pensar gens que la força de la inèrcia ens la jugaria. A mitja baixada, aquella sensació de vertigen, la inutilitat de l’esforç per aturar-nos i la inevitable patacada final se’ns van gravar a la ment, i després sempre ens ho hem pensat dues vegades abans de deixar-nos anar. Però no tots aprenem la lliçó, o si mes no l’oblidem. I penso que una cosa així és el que li passa al conseller Espadaler. La seva compareixença davant la comissió d’interior del Parlament és un paradigma del polític professional. Mai no m’havia entretingut a seguir una d’aquestes sessions, però ahir, ho vaig fet.
Partim de que aquestes compareixences tenen un temps ben limitat i delimitat. Així doncs, observem en què inverteix Espadaler el seu temps: 17% dades de demografia de Ciutat Vella i el Raval; 25% dades estadístiques sobre l’evolució de la delinqüència; 17% relació de la de l’incident de la mort del Sr. Benítez; 18% investigació de l’actuació policial en el cas de Benítez; 9% justificació i conclusions; 14% al bla-bla de repetir dades estadístiques, donar les culpes al tripartit, autobombo de la gestió i a tirar pilotes fora. És a dir, el 56% del temps a vomitar un munt de dades que es podien haver donat per escrit, i al bla-bla. Menys de la meitat a parlar del cas pel qual s’havia convocat al Conseller. Aquesta és la tàctica: malgastar la major part del temps a no aportar res de res, per evitar parlar massa i de massa coses. Molt bé home, quina transparència! Si afegim que no es veu ni un gram d’autocrítica i que es tractava d’una defensa a ultrança d’uns fets si més no dubtosos, que Espadaler es va fer un fart de reclamar la presumpció d’innocència dels mossos i a repetir una vegada i una altra que era un fet aïllat, jo arribo a la conclusió de que els senyors Diputats, i nosaltres, van perdre el temps miserablement.
A tot això, he trobat a faltar una pregunta primigènia: tot coincideix a dir que el Sr. Benítez estava visiblement alterat; que quan van arribar els mossos l’incident ja s’havia pràcticament acabat; si això es dona per cert, com és que l’arribada dels agents és el fet que va desencadenar tanta violència?