Veig que totes les crítiques a la sentència del “Prestige”
es dirigeixen cap a la ineficàcia de la justícia i la impunitat dels
responsables (?) d’aquell naufragi. Desconec absolutament com es fa per
noliejar una nau, però com que internet és un pou de “saviesa”, he perdut una
mica de temps per cercar-ne algunes curiositats. I em topo amb una figura prou
interessant: les societats de classificació. Aquestes són (sic): “organitzacions no governamentals o grups de
professionals amb l'objectiu de promoure la seguretat de la vida humana i
propietats (vaixells i plataformes offshore) així com la protecció de l'entorn natural marí”. Això s’aconsegueix
(sic): “gràcies al desenvolupament de Regles de Classificació, la confirmació
que el disseny dels vaixells compleix amb aquestes regles, la inspecció dels
vaixells durant el període de construcció i les inspeccions periòdiques per
confirmar que els vaixells continuen complint les regles”. Per a emetre un
certificat, en nom de l'estat sota la bandera que estigui registrat un vaixell,
aquestes societats cobren una pasta gansa. Sense voler entrar-hi, imaginem tot
el què comporta que et neguin un permís d’aquesta mena (immobilització de la
nau, prohibició d’atracar arreu, pèrdua de la utilitat del bé, etc.) i les
untades que pot comportar.
Dit això, qui és el responsable final de que qualsevol
objecte flotant no signifiqui un perill ni per la gent ni pel medi? Doncs jo
entenc que és qui emet el certificat. En el cas del “Prestige”, aquest
certificador era l’American Bureau of
Shipping i l’asseguradora The London Steamship Owner’s Mutual Insurance
Association. No em vull imaginar el poder d’aquestes companyies, tant que ni
tan sols s’han esmentat en tots aquests anys. La capacitat de xantatge arriba a
uns nivells que han estat capaços d’emmordassar dos o tres Gobiernos de l’España
eterna. Aquestes empreses havien de garantir que el “Prestige” era capaç de dur
la seva càrrega a port; no va ser així i aquella baluerna tronada, rovellada,
pollosa, es va enfonsar el 19 de novembre de 2002 vessant 77.000 tones de cru
al mar.
Per molt que ara la classe política espanyola es
vulgui considerar innocent els hauria de
caure la cara de vergonya perquè el “Prestige”, a més de la seva càrrega letal,
es va endur al fons de l’oceà tot el seu prestigi.
