dijous, 14 de novembre del 2013

Prestige i prestigi

Veig que totes les crítiques a la sentència del “Prestige” es dirigeixen cap a la ineficàcia de la justícia i la impunitat dels responsables (?) d’aquell naufragi. Desconec absolutament com es fa per noliejar una nau, però com que internet és un pou de “saviesa”, he perdut una mica de temps per cercar-ne algunes curiositats. I em topo amb una figura prou interessant: les societats de classificació. Aquestes són (sic): “organitzacions no governamentals o grups de professionals amb l'objectiu de promoure la seguretat de la vida humana i propietats (vaixells i plataformes offshore) així com la protecció de l'entorn natural marí”. Això s’aconsegueix (sic):  “gràcies al desenvolupament de Regles de Classificació, la confirmació que el disseny dels vaixells compleix amb aquestes regles, la inspecció dels vaixells durant el període de construcció i les inspeccions periòdiques per confirmar que els vaixells continuen complint les regles”. Per a emetre un certificat, en nom de l'estat sota la bandera que estigui registrat un vaixell, aquestes societats cobren una pasta gansa. Sense voler entrar-hi, imaginem tot el què comporta que et neguin un permís d’aquesta mena (immobilització de la nau, prohibició d’atracar arreu, pèrdua de la utilitat del bé, etc.) i les untades que pot comportar.
Dit això, qui és el responsable final de que qualsevol objecte flotant no signifiqui un perill ni per la gent ni pel medi? Doncs jo entenc que és qui emet el certificat. En el cas del “Prestige”, aquest certificador era  l’American Bureau of Shipping i l’asseguradora The London Steamship Owner’s Mutual Insurance Association. No em vull imaginar el poder d’aquestes companyies, tant que ni tan sols s’han esmentat en tots aquests anys. La capacitat de xantatge arriba a uns nivells que han estat capaços d’emmordassar dos o tres Gobiernos de l’España eterna. Aquestes empreses havien de garantir que el “Prestige” era capaç de dur la seva càrrega a port; no va ser així i aquella baluerna tronada, rovellada, pollosa, es va enfonsar el 19 de novembre de 2002 vessant 77.000 tones de cru al mar.
Per molt que ara la classe política espanyola es vulgui considerar innocent  els hauria de caure la cara de vergonya perquè el “Prestige”, a més de la seva càrrega letal, es va endur al fons de l’oceà tot el seu prestigi.