dimarts, 5 de novembre de 2013

Por de morir vestit

Si es té prou temps i paciència, es pot veure i escoltar el Tomàs Molina tres o quatre cops al dia. Home del temps polifacètic, presenta un programa sobre medi ambient i regala vols amb helicòpter per mantenir l’aire de Barcelona net. En cap de les seves intervencions no perd l’oportunitat de renyar-nos o advertir-nos, com si fóssim nens de bressol. Abrigueu-vos, tapeu-vos, que si el sol, que si la pluja, no toqueu, no mireu, no mengeu, no oloreu, fa por, alerta! –aquesta usada a desdir–, perill!, precaució, etc., etc., etc. Un reguitzell imparable i abusiu d’avisos, moltes vegades més pusil·lànimes que altra cosa. Amic Tomás, podem entendre que et preocupis, però ja som grandets i sabem que si fa fred ens podem abrigar i si fa calor ens hem de refrescar. I compte, que si ens volem refredar o morir rostits, és cosa nostra i no pas de l’home del temps.
Quan era menut, els avis usaven una expressió molt adient per a persones especialment porugues: “aquest té por de morir vestit”, deien. Doncs això, benvolgut Tomàs, si tens temor de dinyar-la dempeus, queda’t al llit i tapa’t fins les orelles i espera que et vinguin a buscar, però mentrestant deixa’ns tranquils i enfronta’t als teus temors, als teus fantasmes que tots en tenim, però no anem pel carrer fent-ne partícips a tots el qui trobem. Una mica de virtut, home!