Sempre m’he preguntat on collo... para l’ànima nacional dels
socialistes catalans, i ara, el seu secretari general, Pere Navarro, es despenja
de la figuera per dir que (sic): “El PSC
és un partit amb fort suport popular, que ha presentat el seu projecte però no
estem per adhesions ni per espectacles ni per frivolitats”, i que “si algú vol aixecar banderes per distreure a
la població, ja s'ho faran”. Ho diu davant les peticions d’ERC perquè s’uneixen
al projecte del concert econòmic. Es veu que amb un 51% de catalans a favor de
la independència no en tenen prou i no estan per adhesions frívoles. Deduïm doncs
d’aquestes paraules que l’opinió de més de la meitat del país és frívola?
A mi els milions d’euros que ens escagoten un any rere l’altre
no em semblen cap frivolitat, ben al contrari crec que es tracta d’una munyida
que des de Madrid han fet eterna. Mai han trobat els socialistes catalans la
seva ànima catalana. Ja ho vaig veure clar en un reportatge de TV3 de fa uns
anys. Es veu que els del comitè central feien unes reunions anuals, amb glamour polític, a la casa d’algun d’ells,
evidentment a l’Empordà. Bo i asseguts al jardí, amb molta gespa, un got a la
mà i paisatge obert, pontificaven Maragall, Obiols, Montilla, Chacón, etc. La
veu original dels assistents no se sentia. Solament durant uns segons, la veu
en off es va extingir deixant en primer pla la conversa: clarament i diàfana,
aquella colla parlaven en castellà! Aquesta és la misèria política del PSC: dir
blanc a Catalunya i votar negre al Congrés; defensar l’estat federal i cagar-se
a les calces quan el PSOE es gira; oblidar el català per abdicar en la
llengua de les espanyes. Vegeu la
senyora Chacón: quan s’ha de presentar a les eleccions ho fa a Catalunya, en
català, per anar a Madrid a trair el poble com una vulgar botiflera. És per
això que, com un babau, el partit encara es va preguntant com és que la caiguda
encara no s’ha aturat. Els adverteixo que a baix no hi ha cap àngel del senyor
amb les ales esteses per parar la patacada.
I jo
he posat el títol que he posat a aquestes ratlles per veure si distrec el
personal del PSC, deixen així de fer el papanates i es posen a treballar d’una
punyetera vegada pel país.
