dimarts, 3 de juliol de 2012

POURQUOI le jus de citron est fait de saveurs artificielles et le liquide à vaisselle est fait de vrais citrons ?


Sempre m’he preguntat on collo... para l’ànima nacional dels socialistes catalans, i ara, el seu secretari general, Pere Navarro, es despenja de la figuera per dir que (sic): “El PSC és un partit amb fort suport popular, que ha presentat el seu projecte però no estem per adhesions ni per espectacles ni per frivolitats”, i que “si algú vol aixecar banderes per distreure a la població, ja s'ho faran”. Ho diu davant les peticions d’ERC perquè s’uneixen al projecte del concert econòmic. Es veu que amb un 51% de catalans a favor de la independència no en tenen prou i no estan per adhesions frívoles. Deduïm doncs d’aquestes paraules que l’opinió de més de la meitat del país és frívola?
A mi els milions d’euros que ens escagoten un any rere l’altre no em semblen cap frivolitat, ben al contrari crec que es tracta d’una munyida que des de Madrid han fet eterna. Mai han trobat els socialistes catalans la seva ànima catalana. Ja ho vaig veure clar en un reportatge de TV3 de fa uns anys. Es veu que els del comitè central feien unes reunions anuals, amb glamour polític, a la casa d’algun d’ells, evidentment a l’Empordà. Bo i asseguts al jardí, amb molta gespa, un got a la mà i paisatge obert, pontificaven Maragall, Obiols, Montilla, Chacón, etc. La veu original dels assistents no se sentia. Solament durant uns segons, la veu en off es va extingir deixant en primer pla la conversa: clarament i diàfana, aquella colla parlaven en castellà! Aquesta és la misèria política del PSC: dir blanc a Catalunya i votar negre al Congrés; defensar l’estat federal i cagar-se a les calces quan el PSOE es gira; oblidar el català per abdicar en la llengua  de les espanyes. Vegeu la senyora Chacón: quan s’ha de presentar a les eleccions ho fa a Catalunya, en català, per anar a Madrid a trair el poble com una vulgar botiflera. És per això que, com un babau, el partit encara es va preguntant com és que la caiguda encara no s’ha aturat. Els adverteixo que a baix no hi ha cap àngel del senyor amb les ales esteses per parar la patacada.
I jo he posat el títol que he posat a aquestes ratlles per veure si distrec el personal del PSC, deixen així de fer el papanates i es posen a treballar d’una punyetera vegada pel país.