divendres, 20 de juliol de 2012

Experiments estúpids


Cliqueu damunt la fotografia
per ampliar i llegir.
Elaine Fox és una neurocietífica dublinesa que parla, a la Contra de La Vanguardia del dia 20.07.2010, de l’optimisme i el pessimisme. Així, diu que la sensació de control de la pròpia vida és clau per a ser optimista i ens explica que ho demostra un estudi, fet als USA naturalment, que es va fer en una residència d’avis. Consistia en fer dos grups de persones: els uns podien decidir quan i com fer una tasca i als altres se’ls imposava. Doncs bé, després de tres anys de control van veure que els del primer grup eren més feliços.
Bé, d’antuvi diguem que els avis en una residència, sigui als USA o a la lluna, exerceixen més aviat poc control de la seva vida; tenen horaris estrictes, activitats limitades, infermeres que diuen “eh que ara serem bons minyons?” i prohibicions a manta. El fet que puguin tenir cura d’una torratxa o anar al cinema lliurement no em sembla gaire engrescador.
D’altra banda, no m’explico com una persona humana pot tenir putejats un grup de pobres ancians durant tres anys només per satisfer les seves ànsies científiques. I em pregunto què deuen fer els “científics”, com ara la senyora Fox a les residències, amb els avis que hi viuen. Els fan servir de conillets d’índies?, de debò que són capaços de tenir-los tres anys amargats amb una planteta i una peli? Em sembla una pocasoltada que no justifica cap estudi, i si fos un familiar d’aquells avis la portaria als tribunals per conducta impròpia i maltractament continuat. Què carai s’ha cregut la senyora Fox? No té cap més feina? A mi el seu estudi no m’aporta cap mena d’utilitat, tant se me’n donen les conclusions, són diners i temps malgastats. Això no és experimentar amb crueltat amb éssers humans?  Bona fox està feta l’Elaine!