dimarts, 24 de juliol de 2012

A cagar a la vinya!


Durant anys i panys he escoltat gairebé cada dia, a la cua de les notícies esportives, les gestes americanes d’aquesta baluerna de carn que es diu Pau Gasol. Sempre amb samarreta imperi, amb uns calçons que servirien per un cavall gros (no l’he vist mai vestit de persona) es passeja pel món cregut que és una gladiator del bàsquet. Ara no en té prou amb promocionar el seu ego, que li vessa per tot arreu, sinó que a més es dedica a donar-nos lliçons i declara a la Vanguardia que “España no se arregla de brazos cruzados”. I no solament això sinó que en una el·lipsi ovoide carpeto-esferoide li fot aquesta: “Yo nunca he sido partidario de llevar muchas banderas, pero esto es muy especial”. Sí, sí, especial.
A veure, que carai es pensa que fem aquí, esperar que ell, el gran Gasol ens ho vingui a arreglar? Ell, que viu als USA i paga els seus impostos, o no, allà? Em sembla que de salvadors de despatx ens en sobren i que el Gasol podria estalviar-se alguna estupidesa. Com estupidesa és dir que no li agraden les banderes per, encantat de la vida, acceptar portar l’espanyola tot dient que ell se sent tan espanyol com català. No sé però em sona a buit això, a poc compromís, a fugir d’estudi, quan el que ens cal és gent arrelada al país, capaç de liderar projectes productius. El Gasol està fora de la realitat de Catalunya, viu la seva vida USA, cosa que no critico, però em rebenta que, des de la ignorància i una certa prepotència, vingui a dir-nos que som uns ganduls. “A cagar a la playa!” que diria el gran Rubianes.