Ara, a don Alberto
Ruiz-Gallardón li han dit des del PP: “Et
toca marejar la perdiu. Inventa’t alguna cosa, vinga!”. I s’hi ha posat amb
aplicació: ha decidit modificar la llei de l’avortament. D’aquesta manera aconsegueix
tres objectius: distreure el personal, tocar de mort una victòria del
progressisme polític i del feminisme i acontentar l’església integrista
espanyola. Sobretot, però, es tracta d’organitzar força fressa a una banda dels
país perquè molts girin la cara cap a aquest moviment pervers. Evidentment,
aquest tema entrarà en el debat polític i manllevarà importància a les
retallades i al suïcidi econòmic cap al que marxem a pas lleuger sota les
ordres de don Mariano Rajoy. Aquesta és una trampa en que ni l’esquerra ni el
feminisme poden caure. Cal deixar cridar un noi que ha ajuntat els dos cognoms
paterns per no dir-se Alberto Ruiz Jiménez, (curiós que molts espanyols optin
per obviar cognoms massa concorreguts), un gest vulgar.
Amb
aquest gest, el PP enceta maniobres de distracció perquè la ciutadania s’oblidi
de les plantofades que ens han clavat i, sobretot, per les que ens clavaran,
perquè encara no s’ha acabat. Per això llençaran iniciatives parlamentàries
panfletàries i que toquen el voraviu; però no ens deixem enredar i combatem el
què de debò importa. D’aquests cants de sireno
ja ens n’ocuparem quan sigui l’hora.
