dilluns, 23 de juliol de 2012

Marejar la perdiu


Ara, a  don Alberto Ruiz-Gallardón li han dit des del PP: “Et toca marejar la perdiu. Inventa’t alguna cosa, vinga!”. I s’hi ha posat amb aplicació: ha decidit modificar la llei de l’avortament. D’aquesta manera aconsegueix tres objectius: distreure el personal, tocar de mort una victòria del progressisme polític i del feminisme i acontentar l’església integrista espanyola. Sobretot, però, es tracta d’organitzar força fressa a una banda dels país perquè molts girin la cara cap a aquest moviment pervers. Evidentment, aquest tema entrarà en el debat polític i manllevarà importància a les retallades i al suïcidi econòmic cap al que marxem a pas lleuger sota les ordres de don Mariano Rajoy. Aquesta és una trampa en que ni l’esquerra ni el feminisme poden caure. Cal deixar cridar un noi que ha ajuntat els dos cognoms paterns per no dir-se Alberto Ruiz Jiménez, (curiós que molts espanyols optin per obviar cognoms massa concorreguts), un gest vulgar.
Amb aquest gest, el PP enceta maniobres de distracció perquè la ciutadania s’oblidi de les plantofades que ens han clavat i, sobretot, per les que ens clavaran, perquè encara no s’ha acabat. Per això llençaran iniciatives parlamentàries panfletàries i que toquen el voraviu; però no ens deixem enredar i combatem el què de debò importa. D’aquests cants de sireno ja ens n’ocuparem quan sigui l’hora.