dimarts, 31 de juliol de 2012

De frases i cartells


Em va caure, pel feisbuc, el cartell que una colla de dones, penso que deuen ser infermeres o metgesses, sosté durant el que sembla una reivindicació laboral. El contingut escrit de la pancarta és brutal, bèstia ofensiu i fóra de lloc. Fins i tot indignant, diria. Si jo fos una víctima, o familiar d’una víctima, dels camps d’extermini nazis, posaria una querella criminal contra aquestes dones per banalitzar el genocidi. Com es pot comparar un fet tan inhumà com salvatge com va ser l’holocaust amb les retallades del govern? No fotem. Hem deixat l’enteniment a la vorera i ens hem llençat a dir incongruències i solemnes bestieses com aquesta? Com es pot acusar algú d’assassí i quedar impune? Ni que sigui en bé dels altres. Perquè sembla que aquestes noies facin tot això per salvar els “seus” malalts. No, no penseu pas que ho fan per egoisme, per salvar el seu lloc de treball: ho fan per nosaltres! I la prova n’és la darrera frase en minúscules: és el “ja t’ho deia” tant prepotent i desagradable, tant humiliant que algunes mares i alguns pares utilitzen per renyar els fills rebecs.
No s’hi val tot, ni que sigui per salvar malalts. I és que ja començo a estar una mica tip de les frases bíbliques, solemnes, messiàniques, que cada vegada apareixen més per internet. Normalment damunt o al costat d’una imatge, que hi fa més o menys referència, salten arreu com volent deixar empremta eterna en les ments pobres d’esperit que busquen redempció desesperadament. Que fàcil que és agafar la foto d’un negret mocós i plantificar-hi al damunt quatre paraules colpidores. D’aquí que la imatge que hi ha sota la pancarta em sembli extremament encertada, malgrat la ironia. Si us plau: abans de reproduir estúltiques imbecilitats a tort i a dret, pensem-ho una mica. Gràcies.