dimecres, 18 de juliol de 2012

Excepcionals, però amb sort


A vegades es confonen les qualitats de les persones, sobretot en els intents de ressaltar-les. Aquesta confusió la devem, moltes vegades als periodistes, uns professionals als qui suposem –a vegades ells mateixos s’atribueixen– la capacitat d’entendre de tot. L’anàlisi que fan dues periodistes de La Vanguardia –Maite Gutiérrez i Sara Sans– sobre la importància de les notes a l’hora de triomfar laboralment, està prou bé. Però a l’hora de valorar què han aportat personatges com Steve Jobs, que no va acabar la seva carrera, crec que no l’encerten. Possiblement Jobs no va inventar, en el sentit estricte de la paraula, cap dels aparells que li atribueixen: l’iPod, l’iPhone o l’iPad. Si més no, ell sol no. De ben segur que totes aquestes andròmines van tenir un bon nombre de ments creadores que les van fer possibles. Si no, de què necessitaria Jobs equips de tècnics al seu servei? Perquè fitxaria cervells creatius? Els mèrits indiscutibles de Jobs són dos. El primer, saber motivar i dirigir els seus equips creatius. El segon, tenir la intuïció prou aguda com per endevinar a cada moment quina era la decisió encertada. I dic endevinar expressament, perquè les decisions finals encertades també depenen en una bona part de la sort. Tan si agrada com si no, el factor atzar intervé, i molt, a l’hora de llançar un producte o una idea. Sinó resultaria que sí que els estudis són determinants. Cal reconèixer que, manta vegades, tenir molts estudis no és garantia de res i, en canvi, naixent amb la flor al cul es té molt de guanyat.