A vegades es confonen les qualitats de les persones,
sobretot en els intents de ressaltar-les. Aquesta confusió la devem, moltes
vegades als periodistes, uns professionals als qui suposem –a vegades ells
mateixos s’atribueixen– la capacitat d’entendre de tot. L’anàlisi que fan dues periodistes
de La Vanguardia –Maite Gutiérrez i Sara Sans– sobre la importància de les
notes a l’hora de triomfar laboralment, està prou bé. Però a l’hora de valorar
què han aportat personatges com Steve Jobs, que no va acabar la seva carrera, crec
que no l’encerten. Possiblement Jobs no va inventar, en el sentit estricte de
la paraula, cap dels aparells que li atribueixen: l’iPod, l’iPhone o l’iPad. Si
més no, ell sol no. De ben segur que totes aquestes andròmines van tenir un bon
nombre de ments creadores que les van fer possibles. Si no, de què necessitaria
Jobs equips de tècnics al seu servei? Perquè fitxaria cervells creatius? Els
mèrits indiscutibles de Jobs són dos. El primer, saber motivar i dirigir els
seus equips creatius. El segon, tenir la intuïció prou aguda com per endevinar
a cada moment quina era la decisió encertada. I dic endevinar expressament,
perquè les decisions finals encertades també depenen en una bona part de la
sort. Tan si agrada com si no, el factor atzar intervé, i molt, a l’hora de
llançar un producte o una idea. Sinó resultaria que sí que els estudis són
determinants. Cal reconèixer que, manta vegades, tenir molts estudis no és garantia
de res i, en canvi, naixent amb la flor al cul es té molt de guanyat.
