Ahir dia 15 es va
celebrar (?) la diada internacional de la dona pagesa, en els termes de l’ONU: “La funció i contribució decisives de la dona
rural, inclosa la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i
rural, la millora de la seguretat alimentària i l'eradicació de la pobresa
rural”. Bé, està molt bé, però i l’home rural? No se li dedica cap dia al seu esforç?
Durant desenes d’anys,
en molts països, han estat els homes qui han possibilitat la supervivència de
la vida rural. Mentre les dones emigraven a les ciutats i àrees urbanes, els
homes es quedaven a la terra on vivien i morien sols. Durant aquests llargs
anys, ells van mantenir cases i hisendes sense l’ajut de cap dona, perduts en
territoris oblidats, tractats com a veritables proscrits. Ningú no es recorda
ara d’ells. Aclaparats, lluitadors, van organitzar “caravanes de dones” per tal
de repoblar el camp i procurar que la descendència esdevingués la continuació d’una
feina elemental per a la pervivència de la humanitat. Ara sembla que solament
les dones siguin les grans valedores de la pagesia, però si no hagués estat per
aquells homes solitaris i sacrificats, avui aquest món ho tindria molt pelut. No cal pas oblidar el paper de la tradicional dona
pagesa, qui al costat del seu company, tirava endavant la família i treballava durament
agafada a la terra, però no em sembla correcte que organismes com l’ONU s’oblidin
d’ells. La humanitat està feta d’homes i dones i separar-los per mèrits o
qualsevol altra qualitat em sembla una bestiesa. Per això escric reivindicant
els homes oblidats.
