L’Espanya de dretes utilitza referències al nazisme amb una
lleugeresa sistemàtica. Molt més que no pas els partits d’esquerres, es
dediquen a qualificar els enemics polítics amb aquest adjectiu pensant potser així
exorcitza els fantasmes mes negres de la seva pròpia història. Partits que es
declaren defensors de la democràcia, de l’estat de dret a ultrança, encara no
han condemnat amb fermesa el franquisme, fins i tot hi ha militants que el
defensen com una part ineludible de la “nostra” història. Galdosa justificació.
La
senyora Rosa Díez fa la seva anàlisi particular dels resultats que ha obtingut a
Euskadi: 21.492 vots, l’1,94% del total i un escó; ha mantingut el que ja tenia.
I diu perles com “el mejor de los
resultados possibles” o que “se ha
situado como la quinta fuerza tanto en Euskadi como en Galicia”. Si, la
cinquena a Euskadi, o sigui la darrera i a Galícia també, però sense cap
diputat. I ho remata dient que “esta es
una noche de alegría”. Doncs apa, a emborratxar-se, que qui no es consola
és perquè no vol. Però el que em desassossega de veritat és això: “Que Bildu haya conseguido que les voten no
les convierte demócratas, los nazis también consiguieron muchos votos”. Dona,
Bildu no ha aconseguit que la votin solament (ella sí que ha aconseguit que
algú la voti), sinó que ho han fet el 27% dels bascos mentre UPyD no arriba al
2%. Bildu es mereix un respecte, més després d’haver estat bandejada per una
vergonyosa llei de partits. Ara, que compari Bildu, i amb ella els seus
votants, als nazis és d’una estultícia que enrojola. Usar el terme nazi, com
deia, amb lleugeresa, és voler ignorar què va significar per Alemanya i per
Europa l’adveniment de Hitler al poder: una guerra desoladora amb milions de
morts i la misèria per a tothom. Pretendre que Bildu pretén això sembla, com a
mínim, un despropòsit. Té mal perdre la senyora Díez, i una escassa i
vergonyant qualitat democràtica.
