divendres, 9 de novembre de 2012

Sor Lucía Caram i els homes


Si jo hagués de dir què transmet Sor Lucía Caram és energia. Quan parla té tantes coses a dir, tantes paraules es barallen dins del seu cervell per sortir, que fins i tot s’entrebanca. Sor Lucía posa passió en totes les seves accions i intervencions perquè, penso jo, creu en el que fa i fa el que creu que ha de fer. Malgrat que a vegades s’atropelli, li perdonem perquè hi posa l’ànima.
En una entrevista a La Vanguardia diu: “A l’Església oficial també hi ha misògins i masclistes; m’importen poc”. M’ha sorprès força; potser l’atropellament l’ha superada. No dubto que a l’Església hi hagi personatges d’aquesta mena: jo mateix els he patit. Són una colla d’irreductibles que es creuen superiors a les dones per la gràcia de Déu! Quina colla! El que em crida l’atenció és “m’importen poc”. M’astora per dos motius. Primer perquè demostra poca comprensió cristiana, poca caritat envers els qui estan equivocats. Fent memòria, em sembla que a les benaurances, Crist es recorda dels pobres d’esperit... No pertanyen aquests misògins al grup dels benaurats? M’ha fet reflexionar de veres aquest desdeny pels qui no arriben a capir la capacitat de la dona i la consideren com una auxiliar, com un adminicle d’ells mateixos.
Darrerament, les monges han adquirit un relleu especial i col·lectius feministes, que temps ha les havien desterrat, ara les reivindiquen i les posen com a models de l’avenç de gènere i les seves opinions són elevades als altars dels medis de comunicació. Potser elles s’han deixat seduir per la branca femellista. El “m’importen poc” de sor Lucía m’ho fa plantejar. Penso que si aquestes dones amb predicat s’interessessin més pels pobres d’esperit, curts d’enteniment, potser les coses canviarien més ràpidament i eficaç. Si a més de preocupar-nos pel desenvolupament de la dona, paral·lelament, dediquéssim temps a entendre els misògins i masclistes, no trobaríem una solució al seu capteniment? Si les dones demostressin interès intel·lectual per aquest greu problema, no ajudarien els homes afectats en el seu camí a l’acceptació? En lloc de pregonar a tort i a dret la superioritat femenina en tot i per tot, un defecte dit ancestralment masculí, potser haurien d’importar-los més els misògins i masclistes. Per mi, tot són preguntes. Si sor Lucía entén d’homes, potser ella en tingui les respostes. Guiï’ns sor Lucia!