Si jo hagués de dir què transmet Sor Lucía Caram és energia.
Quan parla té tantes coses a dir, tantes paraules es barallen dins del seu
cervell per sortir, que fins i tot s’entrebanca. Sor Lucía posa passió en totes
les seves accions i intervencions perquè, penso jo, creu en el que fa i fa el que
creu que ha de fer. Malgrat que a vegades s’atropelli, li perdonem perquè hi
posa l’ànima.
En una entrevista a La Vanguardia diu: “A l’Església oficial també hi ha misògins i masclistes; m’importen poc”.
M’ha sorprès força; potser l’atropellament l’ha superada. No dubto que a l’Església
hi hagi personatges d’aquesta mena: jo mateix els he patit. Són una colla d’irreductibles
que es creuen superiors a les dones per la gràcia de Déu! Quina colla! El que
em crida l’atenció és “m’importen poc”.
M’astora per dos motius. Primer perquè demostra poca comprensió cristiana, poca
caritat envers els qui estan equivocats. Fent memòria, em sembla que a les
benaurances, Crist es recorda dels pobres d’esperit... No pertanyen aquests
misògins al grup dels benaurats? M’ha fet reflexionar de veres aquest desdeny
pels qui no arriben a capir la capacitat de la dona i la consideren com una
auxiliar, com un adminicle d’ells mateixos.
Darrerament,
les monges han adquirit un relleu especial i col·lectius feministes, que temps
ha les havien desterrat, ara les reivindiquen i les posen com a models de l’avenç
de gènere i les seves opinions són elevades als altars dels medis de
comunicació. Potser elles s’han deixat seduir per la branca femellista. El “m’importen poc” de sor Lucía m’ho fa
plantejar. Penso que si aquestes dones amb predicat s’interessessin més pels
pobres d’esperit, curts d’enteniment, potser les coses canviarien més
ràpidament i eficaç. Si a més de preocupar-nos pel desenvolupament de la dona,
paral·lelament, dediquéssim temps a entendre els misògins i masclistes, no
trobaríem una solució al seu capteniment? Si les dones demostressin interès
intel·lectual per aquest greu problema, no ajudarien els homes afectats en el
seu camí a l’acceptació? En lloc de pregonar a tort i a dret la superioritat
femenina en tot i per tot, un defecte dit ancestralment masculí, potser haurien
d’importar-los més els misògins i masclistes. Per mi, tot són preguntes. Si sor
Lucía entén d’homes, potser ella en tingui les respostes. Guiï’ns sor Lucia!
