Deixeu que el cos s'eixampli, deixeu les cotilles, les cremes enganxoses, els pits de plàstic, els culs de goma, deixeu els talons de 30; deixeu les etxures de pal, mengeu el què us doni la gana, llenceu la bossa. Engegueu al botavant els sostenidors, cremeu pestanyes i ungles postisses i les botes de mosqueter que us escalden els peus; i la bufanda, enorme, que us estreny el coll. Cruspiu-vos la barra de llavis i beveu-vos la maleïda body-milk (collons quin nom!); deixeu reposar la pobre, tenyida, rinxolada, estirada, lacada cabellera. No us preocupeu tant per no ensenyar, o si, les calces, seieu amb llibertat i aixequeu-vos amb fermesa. Abandoneu les mitges inútils, la bijuteria barata, aquella banda enorme, que més sembla un cinturó de castedat. Tot això, creieu-me cau quan, conquerit el darrer objectiu, us despulleu al peu del llit. Viviu, dones viviu: que la vida és curta i el presumir us l'escurça!
Dedicat a l’amiga Asuncion Vilas,
inspiradora involuntària d’aquesta entrada.
