dijous, 15 de novembre de 2012

Mamons!


Em produeix una profunda tristesa veure algú agredint un ésser humà. Dic algú perquè no sé com qualificar, quina categoria donar a qui, armat, encaputxat, en l’anonimat legal, és capaç de colpejar una persona. Tenint l’autoritat i la impunitat que aquesta proporciona, no costa res. Quan veig imatges com les que ahir es van publicar, em pregunto què coi hi ha sota aquells casc, si un cervell o un pilot de merda.
Un mosso empaita algú que fuig i li clava una patacada a un altre que es troba pel camí. Del cop, un noi cau a terra i es cobreix el cap de dolor mentre l’agressor recrimina als acompanyants alguna cosa. Després resulta que aquest noi tenia 13 anys. No prou satisfets, un altre mosso empeny una noia de 15 anys que els renya per la plantofada i és colpejada tot seguit, gratuïtament per dos mossos més. Vist el vídeo puc dubtar de l’actitud del noi: pot ser que anteriorment hagués comès alguna bestiesa. Però la noia es limita a recriminar una acció que li ha semblat excessiva i per això la colpegen tres vegades. És immoral pegar i excessivament immoral fer-ho tres vegades gratis. Només per això, els tres energúmens ja mereixen una sanció.
Em pregunto quina mena de perfil es demana per algú que vol ser antidisturbis, quina personalitat ha de tenir, quins valors, què porta una persona a convertir-se en un colpejador de ciutadans. Estic segur que és un impossible psicològic. Ningú pot tenir dos dits de front, estar equilibrat, i colpejar una noia indefensa que només ha parlat. Si cada vegada que ens diuen alguna cosa que no ens agrada haguéssim de clavar una patacada no sé on seríem. Com deia, mamons!