dimecres, 7 de novembre de 2012

Ressentiment


Avui, algú m’ha dit que sóc un ressentit. De primer, m’he sentit malament: carai, tinc ressentiment per un fet que va passar fa un temps. M’he quedat incòmode perquè m’ha semblat un sentiment amb connotació negativa i he reflexionat. En Quim Monzó diu que “el que diu el diccionari va a missa”, o sigui que he agafat la versió web de l’edició de l’IEC i hi he trobat la definició:

ressentiment 
1 m. [LC] Acció de ressentir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments.

Hi he trobat consol, la veritat. En efecte, per aquell fet antic em vaig sentir aleshores disgustat i irritat per un engany. És doncs negatiu sentir-se disgustat per aquell engany? Home, diria que és una reacció lògica i lícita. El dia que trobi qui em va acusar de ressentit li aconsellaré que abans d’usar algunes paraules, primer consulti el diccionari, perquè a força d’usar-los, els mots van perdent el seu sentit original i correm el risc de ser injustos. No diré que m’alegro de ser un ressentit, però he après que no és res negatiu; es un sentiment ben humà.