Un vell amic que volia ser admès al cos d’Agents Rurals, va
veure rebutjada la seva sol·licitud perquè “no donava la talla”; ras i curt,
era massa baix. El vaig trobar un matí d’hivern, entre boires i fred, a la
plaça de Vic, al mercat del dissabte, i comentant la jugada va filosofar: “En
quin món vivim! Per ser president de la Generalitat no et demanen ni el
batxillerat i per ser agent rural, sóc massa baixet. Potser que em presenti a les
eleccions!”. Aleshores, Jordi Pujol, era el President. El meu amic va morir
molt jove: no va arribar a cap dels dos càrrecs.
Llegint les declaracions de Marcelino Iglesias, Expresident
de la Diputación General de Aragón i actual Portavoz del Grupo Socialista al
Senado, he regirat per internet i he vist que, excepte el títol de monitor d’esquí,
aquest home no ha estudiat gairebé res més. Els qui em coneixen saben bé que
mai he tingut titolitis i titofília. Mai he pensat que un títol sigui garantia
de gairebé res, sinó que pot ser la base que una persona necessita per a
desenvolupar-se al llarg de la vida. Fins i tot crec més en l’autodidacte que
en l’acadèmic. El que sí que és indispensable és tenir cultura, ser llegit, bon
oïdor i poc xerrador.
Sempre
he tingut Marcelino Iglesias com un home reflexiu i moderat, a voltes massa,
que procurava mantenir una bona relació amb Catalunya. Però quan perilla la
hisenda, i el setial, ens tornem bocamolls, els cervells poc cultivats perden
el nord i diuen sonades com aquesta: “l'hipernacionalisme
alemany i francès de les guerres mundials, van ocasionar més de 100 milions de
morts”, comparant-ho amb l’actual independentisme català. Gran reflexió.
Per a fer aquest 100 milions de desgràcies, solament va caldre un cretí. Potser
vol ser el senyor Iglesias el nou gran cretí? Potser com a monitor d’esquí no
va arribar a molt, però com a cretí és possible que arribi al capdamunt. L’animo
a intentar-ho, perquè per aquest camí segur que hi arriba i no necessita cap
títol, ni el de monitor.
