dimecres, 14 de novembre de 2012

No s’hi val


Llegeixo una notícia que diu que a la ciutat danesa de Kokkedal, una associació de veïns amb majoria musulmana ha rebutjat dedicar 7.000 corones –uns mil euros– a instal·lar un arbre de Nadal per aquestes festes. En canvi, per la celebració de l’ Eid al Fitr al final del Ramadà, hi van assignar 60.000 corones. Mentrestant, Jonas Birger-Christensen, un petit empresari local, es va oferir a pagar, no solament l’arbre sinó també una part de la celebració musulmana de l’any que ve, destinant 7.000 corones a cada un. Com a bon danès, l’home té l’esperança de fer reflexionar així l’associació de veïns. Per la seva banda, l'associació musulmana Islamisk Trossamfund ha rebut amenaces i insults de ciutadans anònims. Després de criticar la decisió de la junta veïnal, aquesta organització ha lamentat que es criminalitzi tots els musulmans per culpa d'uns pocs.
Em sona a una sonsònia de sempre. Gent que ve d’on sigui, que es queixa de discriminació, de maltractes, i que quan tenen una mica de poder els falta temps per fer el mateix amb els veïns que, si vols per força, els han acollit a la comunitat. Islamisk Trossamfund podrà dir missa, però amb lamentar-ho no n’hi ha prou, perquè es té la percepció de que comencen a “no ser uns pocs”. Quan la societat d’acollida té la sensació d’haver estat envaïda es posa la llavor de reaccions imprevisibles, perquè a ningú li agrada que li diguin què ha de fer a casa seva. És més: ningú té el dret de fer tal cosa. Torno a insistir doncs en què els col·lectius islamistes han de moderar i molt els seus missatges, en què els cal humilitat i reconeixement. Així, els autòctons podran reconèixer, lluny de ploricons, la seva aportació al país i a considerar-los un més. En nom de Déu, tampoc s’hi val.