divendres, 9 de novembre de 2012

genteta VI


Se m’ha ofès, quin greu que em sap,
Quin malentès: he parit un nyap!
Està enfadat i corre per les places
I pica de peus i plora, pobre desgraciat.
Quin greu, tan greu que em sap!
Em sap tan de greu que ho bramaré,
Ni que hi deixi el buf, l’aresta i la veu,
A l’esglai dels vents: quin greu em sap!

Però no esperis que, pel posat bagaleu,
Tingui pietat de la teva complanta,
Pèrfid alcavot, verinosa taranta.
Ni un sol gram de metralla
Llevaré del meu escrit, beneit galifardeu:
Sempre, sempre, seré la teva tralla!