dimarts, 30 d’agost de 2016

Gran telenotícies a TV3

Els telenotícies de TV3 s’han distingit sempre per ser els programes amb més audiència de la cadena. Sempre presidits pel rigor i amb una narració lliure de dramatismes inútils, són tot un referent pels espectadors d’aquest país. Però no podem abaixar ges ni mica la guàrdia en el nivell d’exigència que tenim els espectadors, ni el que han de mostrar els professionals del mitjà. La Mònica planes ja va fer un article a l’Ara fa uns dies, advertint d’un excés narratiu en les informacions transmeses per Mònica Oltra pel terratrèmol d’Itàlia. Jo hi faré la meva modesta aportació amb la visió del telenotícies vespre d’ahir.
Comencem al minut 21:00 quan Toni Cruanyes ens presenta un reportatge sobre estudiants de batxillerat que fan cursos sencers a l’estranger. No discutiré fins quin punt és notícia (“doctores tiene la Iglesia”) però sí el to, perquè semblava que la meitat dels estudiants catalans tinguessin famílies amb diners suficients com per pagar una estada d’aquesta mena. No em va semblar gens delicat. Continuem amb Dani Ramírez al minut 41:47, quan ens ensenya “les corredisses de molta gent” a causa de la pluja. Es veu una fotografia de Cala Pregona de gent que corre, ara molta, molta, no; que es poden comptar amb els dits d’una orella (Perich dixit). Saltem al 42:31, que és quan “s’embolica la troca” meteorològica; home, la troca s’embolica, però poquet. Malgrat tot, Ramírez ens deixa anar dos alerta!, minuts 42:56 i 43:19, per si de cas. En realitat ni tan sols va dir de quina alerta es tractava. Però al 42:39 salta la càmera de Ripoll, on al peu de la imatge es pot veure que tenien 17°C, una humitat del 100% i una “temperatura de confort” de... 16°C. Em pensava que els graus alts d’humitat feien augmentar la sensació de calor, però cada dia s’aprenen coses noves.  Al minut 45:47 una notícia d’interès general: un llamp mata 300 rens a Bergen, Noruega. Està bé, o no... Però cal saber, i explicar, que a noruega els rens són molt comuns, domèstics, i que n’hi ha a milers per tot el país, com aquí els xais o els porcs, vaja. Els rens passegen lliurament per tot el país i envaeixen les carreteres sense manies, provocant la única mostra d’impaciència dels pacífics noruecs: toquen la botzina insistentment perquè s’apartin. Les bèsties, però, no en fan gaire cas. I, finalment, la cirereta. El Cruanyes ens passa pels morros un creuer de luxe que travessa el Cercle Polar Àrtic pel mòdic preu de 20.000 € per barret. Deixant a part de que és una bestiesa, fer propaganda gratis d’un sistema de turisme que amb un sol vaixell contamina més que tots els cotxes de Barcelona, em sembla depriment.

Necessitem, penso, una renovació en profunditat de l’espai del temps, liderat per un incombustible Molina que, com un funcionari acomodat, perd rigor cada dia que passa: no li cal guanyar-se el lloc, sembla. De l’altra: compte amb els telenotícies en general, que no perdem allò que ens identifica. En salvaria el de cap de setmana, brillantment conduït amb personalitat per l’impecable Ramon Pellicer.