dissabte, 6 d’agost del 2016

Ocupats!

El diari Ara d’ahir (5.08.2016) subtitula un article de Josep Pastells així: “Veïns i alcaldes d’urbanitzacions de la Selva, el Gironès i l’Empordà clamen contra l’entrada il·legal en un miler de cases de la zona, moltes en mans dels bancs, i asseguren que el fenomen va a l’alça”. La notícia no diu res de nou, perquè que hi ha pocavergonyes que es fan seves cases d’altri és un fet de fa anys. El que em sembla incomprensible és que són un miler. Han hagut d’ocupar-se 1000 cases perquè algú se n’hagi fet ressò? I encara, les nostres autoritats han “deixat” ocupar mil propietats sense fer res de res?
El cas és que als bancs, que són propietaris de la gran majoria d’aquests habitatges, es veu que tant se’ls en fot i ni tan sols ho denuncien. I el cas és que qui paga les conseqüències de la deixadesa bancària i de la desídia de l’Administració són els veïns: els ocupants ho fan tot menys conviure. Roben l’aigua i la llum, caguen i pixen per jardins i carrers, fan soroll i molesten amb barbacoes monumentals “al natural” (fan foc directament al jardí) i, si els mires més del compte, amenacen sense embuts.
D’una banda, l’estupidesa bancària no té límits. Van córrer a desnonar els legítims habitants, van descobrir que ser propietari comporta obligacions i han abandonat les finques a l’albir del més espavilat. No haguera estat millor permetre als seus amos continuar habitant i tenint cura de la seva propietat facilitant-los pagar el deute, que no pas abandonar-ho per tal de no tenir despeses? I l’Administració, inoperant, no hauria de refer les lleis per tal de que els bancs, no puguin mantenir les propietats, adquirides amb usura, en uns llims incontrolables? Unes lleis que haurien de castigar també els qui es fan seu el tros “pels meus pebrots”.

Ben al contrari, el delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, per referir-se a aquests casos, “ha encunyat el terme cultura de l’ocupació’”, galdosa cultura i galdosa frase. I encara poc content amb la seva ocurrència engega que “cal tractar-ho de manera transversal per aclarir si hi ha algun cas de famílies que pateixin vulnerabilitat social”. Doncs a veure si ho aclarim, benvolgut Casadesús, perquè sinó se’ns hi farà fosc.