dilluns, 8 d’agost de 2016

Amela, amb el cul (una mica) a l’aire

A la fotografia de baix, "el Teuler", el meu sogre i Ismael Carbó 
(va ser alcalde de Forcall els anys 70). Tots tres fan soles
d’espart a la porta de la casa del carrer sant Josep a Forcall
(fotografia dels anys 40).
Víctor Amela, en una entrevista d'estiu, parla de Forcall, un poble dels Ports, al Maestrat de Castelló. Explica que hi passava estius allà, pels anys 60. Que em permeti però dir que qualificar Forcall de "poblet medieval" és certament exagerat. Tots els nostres pobles tenen un passat medieval, altra cosa és que en conservin alguna cosa, i Forcall no és precisament un cas paradigmàtic.
He estat centenars de vegades a Forcall i centenars de dies: el meu sogre és fill d'allà; feia soles d'espart (com la majoria d'homes i dones del poble) sobre un banc exprés a la porta de casa al carrer de sant Josep, malpagat pel cacic de torn. Un seu cosí, Ismael Carbó, en va ser alcalde durant uns anys. En definitiva, conec bé el lloc. No recordo que juguessin a la  “botifarra”, sinó al “guiñote” o “guinyot”. Tots són records, però diferents.
El meu sogre, la vida del qual algun dia escriuré perquè és de pel·lícula, explica que els seus avis van comprar la casa on vivia als descendents del capità Groc, que hi havien tingut un hostal o taverna, i que encara conservava elements d’aquell temps.

Ja et dic: tot són records...