Al diari Ara d’ahir
(1 d’agost de 2016) Joan Majó escriu: “No sóc pas dels que pensen que la
Transició es va fer malament, com ara està de moda dir. Però crec que és moment
de repensar moltes coses del nostre marc institucional, i no només per raons fiscals,
sinó també polítiques”. Em fa l’efecte que el socialisme espanyol, que ja
no es diferencia en res del català, volta com una baldufa esbojarrada clavant cops
de cap aquí i allà. Sembla que els cops li han enterbolit l’enteniment i diuen
coses com ara que la transició (ell ho escriu en majúscula, jo no) no es va fer
malament. Estampar això a aquestes alçades, quan és evident que s’ha perpetuat
el franquisme més ranci en totes les estructures de l’Estat, em sembla
lamentable. No cal ser una llumenera per adonar-se’n: un repàs als cognoms que
coronen ministeris i, sobretot, l’alt funcionariat fa evident que el “veu de
flauta” ho va deixar ben lligat. I no tan sols pels seus, sinó que ha
barbituritzat totalment el socialisme patri, anestesiant-lo durant quaranta
anys més.
Perquè escriure ara que “crec que és moment de repensar
moltes coses del nostre marc institucional” és haver trigat molt, massa, i
més per una ment com la de l’ex-ministre. Després de vuit lustres de
neo-franquisme, assumit pel mastodòntic Felipe Gonzàlez (llenceu-lo a les penes
de l’infern d’una vegada), tenir el valor de dir que és precisament ara que cal
repensar el “marc institucional”, és ser molt curtet de mires i dona la
sensació que es fot del personal.
I Majó encara ens fa una concessió, que moltes gràcies home!
quan, magnànimament, gosa atorgar-nos poder repensar aquell marc “no només
per raons fiscals, sinó també polítiques”. El súmmum de la gràcia. Benvolgut
Majó: fa anys i panys que la societat catalana debat, amb més o menys encert,
raons polítiques per continuar a l’Estat i vostè ara diu de repensar el model?
No li sembla que se li ha parat la moto?
I finalment: deixar anar la perla patatera de “com ara
està de moda dir” em sembla insultant. Dir que la transició espanyola,
vista en perspectiva, va ser una porqueria, una enredada de proporcions totals
no és cap moda, senyor Majó. Considerar-ho, com vostè fa, una vel·leïtat de
quatre il·luminats és barroer.
Benvolgut Majó, hi ha moments en que s’imposa una jubilació
digna, si més no per higiene dels nostres conciutadans més joves i preparats, i
em sembla, humilment, que a vostè li ha arribat l’hora, perquè amb articles com
aquest destrueix sense remei la seva, brillant o no, carrera política. Sembla
més una arna que es va menjant el vestit per dintre que no pas un veterà amb
voluntat de renovar-lo.
