dijous, 18 d’agost del 2016

Dubte raonable (2)

Fotografia del diari ARA
Reshma Banoo Qureshi, una noia índia de 19 anys, ha sigut “fitxada” per la marca FTL per desfilar durant la Setmana de la Moda de Nova York. Banoo va sobreviure a l’atac amb àcid d’un cunyat. També he vist en diverses ocasions la model canadenca Winnie Harlow desfilar per les passarel·les afectada per una malaltia de la pell que li provoca unes vistoses (i curiosament simètriques) taques blanques per tot el cos. A mi no em sembla ni bé ni malament, no vull jutjar res; senzillament, si qui sigui, i com sigui, té ganes desfilar i algú li ofereix la possibilitat de fer-ho, doncs endavant. El meu dubte raonable (2) apareix quan són les marques comercials, els gurus de la moda, els qui promocionen aquests cassos. No sé fins a quin punt hi ha una voluntat de “normalització” de persones especials, o bé una barroera utilització de certes situacions per a donar visibilitat als seus productes. També dubto de la voluntat de les persones que s’hi presten, perquè em sembla que a voltes, darrera de preteses reivindicacions, en realitat s’hi amaga la voracitat d’una avida dòlars galopant. Ni que sigui per alimentar una fundació amb bones intencions.
I porto aquesta “normalització” a la peça de roba, ridículament anomenada burkini, que dones musulmanes comencen a lluir per les platges d’Europa. El bonisme, sobretot el feminista i el femellista, s’ha abocat a una defensa de la llibertat de les dones a vestir-se com els doni la gana, i qualifiquen de masclisme les crítiques que es fan sobre aquesta moda. Observo també de fa temps com noies musulmanes molt joves, moltes són nenes, que van amb el vel; amb texans ajustats i una camisa llarga que els tapa el paner... i vel. A mi, el missatge que m’arriba és aquest: sóc jove i guapa, però ep, que sóc musulmana! Un senyal emès amb connotacions d’advertència.
Una cosa i l’altra tenen molts punts en comú que es faria llarg d’enumerar. Però n’hi ha un que és el que em provoca dubtes: tan el burkini com l’estètica musulmana jove comencen a fer olor de diner als dissenyadors i fabricants de moda i, de fet, ja s’ha vist alguna desfilada amb aquesta estètica. Voldria suggerir a les dones que s’ho pensin bé abans d’adoptar vels i burkinis, perquè no estan defensant la llibertat de vestimenta, sinó els interessos de les grans cadenes de roba que no fan altra cosa que pensar com s’ho faran perquè canviïn ben sovint el seu armari, procurant-los així beneficis monumentals. Que no és llibertat coi, que és la pasta!
Jo, com a bon profeta, vaticino que no trigarem a veure alguna famosa amb burkini i aleshores les dones hauran perdut la batalla.